No soc la persona que vull ser», diu la protagonista d'un conte inclòs a Castigo (Salamandra), el nou llibre de Ferdinand Von Schirach. A continuació, agafa la maleta i se'n va. Em pregunto quantes persones aconsegueixen això (ser els que volen ser), quan ja el fet de ser com volen els altres constitueix una gesta. En qualsevol cas, es tracta d'una d'aquelles frases que t'obliguen a reflexionar. La vaig llegir al metro. Després vaig aixecar el cap del llibre i vaig mirar al meu voltant. Quants dels que ocupàvem aquell vagó, ple de gom a gom, érem les persones que volíem ser? Cap, crec. La majoria ni tan sols s'ho hauria plantejat. El corrent de la vida, que és el corrent del llenguatge, ens havia anat conduint d'un costat a l'altre fins a fer-nos coincidir a tots en la línia 5 del metro de Madrid un dimecres qualsevol del mes d'octubre a les vuit del matí. Aviat canviarien l'hora i es faria de dia abans i ens acostumaríem al nou horari després d'uns dies d'imprecisions oníriques.
Vaig voler seguir llegint, però la frase m'ho impedia, subjectant-me a la seva sintaxi: «No soc la persona que vull ser». El llenguatge no té confins: no se sap de ningú que hagi viatjat fins a les vores de l'idioma, perquè no en té. Però és capaç, en canvi, de fer-te viatjar fins als límits de la teva intel·ligència. I d'obligar-te a traspassar-los. La bogeria, en certa manera, consisteix en això, a arribar al buit poblat pels dracs que apareixien en els antics mapes, quan es creia que la Terra era plana. La protagonista d'aquest conte, en descobrir que no és qui vol ser, fa la maleta i se'n va.
Això de fer la maleta i anar-se'n constitueix un recurs força habitual. En aquest instant hi ha centenars de milers de persones a tot el món a punt de fugir de si mateixes. El difícil és fer la maleta i quedar-se. Fer la maleta i quedar-se. En altres paraules, intentar ser qui vols ser en el mateix lloc en el qual t'has convertit en qui no volies. Potser hi ha en aquest projecte un punt més de desvari que en l'anterior. Per cert, després de fer la maleta, enterra-la, com si contingués un cadàver: el d'aquell en el qual et vas convertir sense voler.
