Sovint la universitat ha estat criticada, no sense raó, per la manca de connexió amb el seu entorn, però existeixen notables excepcions i una d'elles ben a prop; l'Escola Politècnica Superior (EPS) de la UdG.

Si analitzem els motius de aquest maridatge caldria contemplar els següents:

1. El mestratge rebut de la UPC pionera amb acords externs.

2. La creació del Patronat de l'EPS el mateix dia de la posta en funcionament.

3. La realització de PFC en funció de la demanda dels sectors productius.

4. La signatura de contractes i convenis de recerca aplicada amb les administracions.

5. La predisposició a col·laborar en temes d'impacte mediambiental i seguretat.

6. Les campanyes de difusió de les activitats.

En relació amb el Patronat, recordem que estava integrat per 12 membres, entre ells empresaris en majúscula, delegats ministerials amb poder executiu i representants dels col·legis professionals afins. Actualment són 130 els integrants del mateix. Sempre ha exercit de pont d'unió entre l'EPS i l'entorn i promogué múltiples i destacades accions. Els projectes fi de carrera (PFC) han sigut una opció única per atendre peticions externes i que alhora complien amb la funció acadèmica de l'alumne. Heus aquí dos exemples: l'estudi de contaminació acústica de l'entorn de la factoria ANTEX i la creació del laboratori de lubricants a instàncies de la Torras Hostench. Val a dir que un gran nombre d'alumnes varen ésser contractats bo i ocupant posteriorment càrrecs de responsabilitat.

L'oferiment a totes les administracions: locals, autonòmiques, estatals i de la UE, va possibilitar el poder participar en més de 50 contractes i convenis de recerca entre els quals cal destacar:

El projecte UNIVERSOL amb la UE, que va permetre la instal·lació al terrat de l'edifici del PI del camp de panells solars fotovoltaics. La dotació per part de l'INM de l'estació meteorològica, que possibilità la participació en la confecció del 1r mapa eòlic de l'Estat. L'encàrrec del Ministeri d'Indústria per conèixer la contaminació de tipus industrial del riu Ter. La intervenció en el programa MED-POL (Mediterranean Pollution) patrocinat per la UE per tal d'avaluar el grau d'aportació de cadascun del 17 països costaners. Els convenis amb la Gen-Cat per conèixer les aportacions contaminants del sector agropecuari al riu Ter, així com les modelitzacions en previsió de situacions d'alt risc. La participació de l'EPS en projectes del Consorci de la Costa Brava CCB en l'àmbit de la construcció i seguiment de noves EDARS, allargament d'emissaris submarins, soterrament de les estacions de bombeig, regatge de camps de golf amb aigües regenerades i recuperació del aqüífers per ­evitar la salinització. La portada d'aigua de boca des de Montfullà a la Costa Brava centre, seguint l'antic vial del trenet de Sant Feliu, el subministrament a la Costa Brava Nord des de la potabilitzadora d'Empúries i, per fi, la dessalanitzadora de Blanes per atendre la demanda del sud de la Costa Brava. La participació en el ­projecte SONICAT que, per primer cop, topografiava la contaminació acústica de municipis de Catalunya, com a ­complement sorgiren, per encàrrec dels ajuntaments, els mapes de Girona, Salt i Lloret.

L'estudi de l'impacte acústic de l'AP-7 per encàrrec d'ACESA i de l'aeroport Girona Costa Brava fruit del conveni amb el Consell Comarcal del Gironès.

En la col·laboració en temes de desastres mediambientals i seguretat, cal enumerar:

Gràcies a la Diputació es realitza l'estudi integral de la conca del Ter, arran del desastre ecològic produït a la gola, donat que el nivell d'OD era inferior al 3% i, per tant, impossibilitava la vida de la població piscícola. L'accident de l'Alfacs a Tarragona produït per l'explosió d'un camió cisterna carregat d'etilè que va impactar contra el càmping i va provocar desenes de morts i ferits, tant que la Solvay va projecta el 1r etilenoducte del país de 86 km que l'uneix amb Empetrol i que personal de l'EPS va controlar amb ultrasons, raigs X i gammagrafia les soldadures,e així com les proves hidràuliques.

Tot plegat facilità la difusió d'activitats per mitjans, publicacions i participacions en congressos i jornades tan nacionals com internacionals, afavorint els CVs del professorat i PAS per tal de millorar els seus estatuts contractuals i, essencialment, l'obtenció de recursos econòmics per l'adquisició de béns d'equip i instrumental escaient i sofisticat per dur a terme els treballs, totalment impensable per a la via dels pressupostos ordinaris.

En definitiva, doncs, entenc que l'EPS de la mà del Patronat i el Consell Social està donant continuïtat amb escreix a les iniciatives consolidades d'aproximació entre la universitat i l'entorn socioeconòmic.

Cal reconèixer que no sempre, ni totes les escoles i facultats, gaudeixen de les condicions idònies per apropar dos mons sovint massa distants.