La urgència del canvi climàtic

Marina Fernández González GIRONA

El canvi climàtic és el problema més gran al qual s'enfronta la humanitat. Aquest s'ha tornat vigent i pronunciat en els últims anys, ja que, malgrat la nostra inconsciència, amenaça les societats, l'economia, i món natural.

S'ha identificat que les activitats humanes són de les majors causes d'aquest i els científics treballen activament per entendre què ens pot esperar en un futur, mitjançant observacions i models teòrics. Han declarat que la indústria de la carn és, en un % elevat, la principal font d'emissions de gasos contaminants. En un futur pròxim, si no canviem els hàbits, aquest constant augment de temperatura pot causar malalties provocades per desastres naturals com onades de calor, inundacions o sequeres, entre altres conseqüències inviables i desconegudes pels professionals del sector.

Des del meu punt de vista, la civilització no està suficient informada. El fet de mancar d'educació sobre un element que posa en perill la nostra existència i que som nosaltres mateixos, en gran part, els culpables, és molt perillós.

Per aquestes raons, opino que, mitjançant la multitud de mitjans de comunicació de què disposem, s'hauria de difondre la realitat del que està passant, ja que es preveu que es pot arribar a una sisena extinció massiva.

Segons el meu punt de vista, les persones que tenen el poder i els habitants haurien de prendre mesures per intentar revertir a­quest problema, començant per reduir el consum de carn, o eliminar els plàstics de les compres dià­ries, que provoquen una gran contaminació en els nostres o­ceans, i, sense aquests, no podem viure.

En resum, si es vol tenir futur en un món que disposi de recursos naturals i el necessari per viure, hem d'actuar immediatament, optant per un estil de vida sostenible pel planeta i per la nostra salut.

Lorca-Espert a Girona

Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

A la sala del Teatre Municipal de Girona es va fer el més profund dels silencis mentre Núria Espert recitava de Federico García Lorca el seu Romancero gitano, dirigit l'espectacle per Lluís Pasqual, amb textos del director i del poeta Lorca, tot esdevenint-hi un corprenedor homenatge a la poesia, la literatura, les paraules i la recitació. L'escenografia comptava amb una filera de butaques. No hi calia res més. Ella, la Núria Espert, ho omplia tot. Els llums l'enfocaven, mentre recitava, més o menys amb tons vermells o blancs segons la poesia. Però sobretot, era el contingut d'aquells versos allò que més ens va furtar el cor a tots els presents. Paraules dites i escrites que van suposar que el poeta acabés com acabés, en un moment on no es volia escoltar les paraules que ell deia i que encara, en tants aspectes, no es volen sentir.

Contesta a la carta del senyor Ramon Álvarez

Mateu Frigoler Teixidor canet d'adri

Benvolgut senyor. Comprenc el seu emprenyament en el cas dels okupes, però no desesperi, no hi té res a fer. Només li diré que un bon amic meu, magistrat de l'Audència a Barcelona, va tardar un any a poder treure els okupes del seu pis a la Ciutat Comtal.

Sap vostè, senyor Ramon, que a França el col·lectiu okupa ho té molt magre per instal·lar-se en un habitatge. Quan els gendarmes reben l'avís del propietari, no tarden ni vint-i-quatre hores a ­desallotjar-los. Sap vostè com actua la policia francesa, vaig tenir l'ocasió de veure'ls un dia als peus de la Torre Eiffel. Avisats que uns delinqüents havien robat a uns turistes, varen arribar en pocs minuts i allà es varen repartir més hòsties que en un congrés eucarístic.

Aquí, per desgràcia, la nostra policia està lligada de peus i mans, no poden fer res, els malfactors se'ls en riuen a la cara. El més trist és que cada dia els ciutadans que patim agressions de tot tipus veiem a la nostra Policia només com a figures decoratives, impotens davant de tanta injustícia. Ahir els Mossos varen retirar de dintre el meu pati un rètol que deia el següent: Canet d'Adri, paradís del robatori, mossos i lladres, S.A. És molt normal que quan la gent es troba desemparada comenci a rebel·lar-se i faci pintades de protesta o pengi cartells com aquest, molt a pesar que els autèntics culpables tots sabem qui són, una «banda» d'ineptes polítics que no serveixen ni per canviar unes lleis que només protegeixen els delinqüents.