Tinc sobre la taula una fotografia de l'avinguda de Ramon Folch, que se situa en els primers anys de la dècada dels seixanta del segle passat. Ramon Folch de Cardona fou el que comanà la defensa de la ciutat de l'escomesa de les tropes de Felip l'Ardit, rei de França, l'any 1285. Episodi relacionat amb la tradició del miracle de les mosques de Sant Narcís. En la fotografia a què em refereixo apareix aquell indret urbà despullat dels arbres que durant molts anys l'havien ornat. Arbres que apareixen abatuts i trossejats, dormint en el sòl del que fins aquell moment havia estat un acollidor passeig que es podia considerar com un amable accés al parc de la Devesa. Eren temps en què el Barri Vell de la ciutat encara mantenia la seva secular vitalitat i acollia una bona part de la població. Per a molts dels gironins l'itinerari per anar de casa a la Devesa era passant el pont de Sant Agustí, la plaça de la Independència i l'inici de la Gran Via per arribar a l'avinguda de Ramon Folch. A l'estiu, que era l'època en què el parc urbà estava més concorregut, el pas per la plaça i pel davant de l'edifici de Correus resultava bastant incòmode, ja que el sol inclement hi batia de ple. Però en arribar l'avinguda de Ramon Folch es començava a gaudir de l'ombra que proporcionava la frondositat del fullatge dels gegantins arbres que s'aixecaven a banda i banda del passeig.
Pels anys vint del segle vint es traslladaren a aquella avinguda uns serveis que abans es trobaven a la Rambla. El Parc de Bombers i el Dispensari Municipal. I l'espai que deixaren es destinà a construir-hi l'edifici de la Biblioteca Municipal, que s'inaugurà l'any 1932. Edifici que posteriorment es convertí en Sala d'Exposicions. En aquell ampli espai de l'avinguda també s'hi encabí l'escorxador i la cotxera de les pompes fúnebres. I l'any 1934 al costat del Dispensari s'hi construí la Central Lletera.
En aquell passeig s'hi instal·lava la Fira de Mostres dels primers anys trenta del segle passat. Una fira que representava una gran renovació en les celebracions de les Festes de Sant Narcís. I un pas molt important en la promoció comercial i industrial de la ciutat.
A mitjan segle vint es produí la invasió automobilística i l'esclat del fenomen turístic. Turisme que fins aquelles dates havia estat minoritari i preferentment d'alta qualitat, havia esdevingut intensiu i massificat. Evidentment que representava una font d'ingressos molt notable, i una veritable renovació de l'economia del país. Però a costa d'alguns importants sacrificis que a qui més afectava era aquells que no participaven dels avantatges que aquells canvis representaven. I un d'aquells sacrificis afectà plenament l'avinguda de Ramon Folch, que passà de ser passeig a convertir-se en carretera. L'andana central fou substituïda per una via ràpida de circulació, en dues direccions. I per on fins aquell moment havien passejat tranquil·lament els que anaven camí de la Devesa hagueren de fer-ho per les voreres laterals per deixar la part central a un intens tràfic motoritzat. També va desaparèixer el pont anomenat del rellotge i es modificà l'entrada al passeig central de la Devesa. Mentre es realitzaven aquelles obres, tot el trànsit que procedia del pont de la Barca creuava la Devesa en diagonal per anar a trobar el pont anomenat de Can Vidal i seguir per la ronda Ferran Puig. Això va representar un cop fatal per a la Devesa, que mentre duraren aquelles obres perdé tota la seva possibilitat de ser freqüentada com a passeig. El pas intensiu d'una gran quantitat de vehicles per un terreny sense asfaltar representava aixecar una gran polseguera, un soroll inaguantable, i un constant perill per als vianants. Fins aquell moment l'afluència de vianants per la Devesa havia estat molt notable. Especialment en la temporada estiuenca, cada dia, i amb més intensitat els dies festius, tant al migdia com al captard. La Devesa era en aquells anys de restriccions i limitacions econòmiques el centre d'estiueig d'una gran part dels gironins. Allí s'hi podien trobar amics i coneguts, passejar, amb tota tranquil·litat, seure en un dels molts bancs que estaven a la disposició de qui arribava primer. O en una butaca de les del rest que hi col·locaven els empleats de la brigada municipal, ocupació de seient, per temps il·limitat pel preu d'una pesseta. Algun diumenge oferia un concert la banda de regiment, o s'hi organitzava una ballada de sardanes. Si es volia gastar una mica més es podia prendre un refresc a la terrassa del cafetí del costat de l'entrada del jardí. Aquella Devesa tan nostra, tan concorreguda pels gironins, va tenir la seva fi a causa d'aquelles obres que l'afectaren greument i també per la revolució del sis-cents. Revolució que consistí en la generalització de posseir un cotxe, que tot i ser un senzill utilitari, fins aquell moment no havia estat assequible per a la majoria de la població. Molts dels antics passejants de la Devesa canviarien el seu àmbit festiu per les platges de la Costa Brava o pels paratges de la Garrotxa o del Pirineu.
La Devesa havia deixat de ser el passeig festiu dels gironins al mateix temps que l'avinguda de Ramon Folch s'havia convertit en una carretera. Però el que ens podria sorprendre és que alguns gironins eren partidaris d'aquest canvi. Els interessava que la carretera passés per l'interior de la ciutat. Especialment hi havia comerciants que creien que el pas de cotxes per davant del seu establiment podia beneficiar el seu negoci. Cosa que la realitat demostrà que més aviat els podria perjudicar. L'excés de circulació motoritzada no fa possible aparcar a prop del establiments per mirar els aparadors o per entrar a comprar. Quan el trànsit motoritzat era escàs i molt minoritari, sí que els afortunats que aleshores podien disposar de vehicle podien parar al pas de la porta de qualsevol establiment. Però aleshores això ja era història passada. Un botiguer em deia que amb aquesta reforma de l'avinguda de Ramon Folch, tot el trànsit procedent de la frontera que es dirigia a la Costa Brava passaria per la Devesa, avinguda Ramon Folch, plaça de Sant Agustí, carrer de Santa Clara, pont de Pedra, rambla Verdaguer i carrer del Carme. De la mateixa manera que en temps que aleshores ja eren històrics la carretera general de Madrid a França havia passat pels carrers de la Barca, Ballesteries, Cort Reial, Ciutadans, plaça del Vi, pont de Pedra, carrer Nou...
La realitat s'imposà i demostrà que tot allò era un somni, i passats una vintena d'anys l'avinguda de Ramon Folch recuperà la seva andana central, es plantaren uns nous arbres, en un dels laterals s'hi edificà la seu dels Jutjats, i en l'altre també s'hi bastiren nous blocs d'habitacles. I l'avinguda tornava a ser el que s'havia demostrat que havia de ser, una avinguda per on es pot passejar tranquil·lament, i en determinades ocasions muntar-hi unes parades.
