08 de gener de 2020
08.01.2020
Diari de Girona

Propietat «intel·lectual»

07.01.2020 | 23:36
Propietat «intel·lectual»

Després de llegir-me al Diari de Girona, un conegut em relata el calvari que està sofrint per culpa d'una veïna. Li fa la vida impossible, diu, després que ell es queixés dels lladrucs dels gossos de la senyora. No seria més que una anècdota si no fos un fenomen tan estès. En efecte, el soroll, o contaminació acústica, com ara en diuen, és una xacra, invisible però real, de les societats modernes. Segons l'Organització Mundial de la Salut, Espanya és el segon país més sorollós del món, després del Japó. Haig de confessar que, després d'haver viscut un parell de mesos al país nipó, no estic segur d'aquesta prelació, però en qualsevol cas Espanya és un dels líders planetaris en matèria de fressa.

Enrenou procedent del trànsit, obres al carrer, sirenes d'ambulàncies o cotxes de policia, altaveus, generadors elèctrics o aires condicionats, animals de companyia, concerts musicals en locals o a l'aire lliure, festes domèstiques, brams varis, de dia o de nit. Borinor i altres sons inharmoniosos als blocs de pisos, o a la feina, a causa d'edificis mal preparats, on les ones acústiques campen al seu aire. Es tracta d'una amenaça que no sol prendre's en compte, malgrat el seu impacte negatiu sobre la salut. Òbviament, és especialment nociu a les ciutats, on hi ha més proximitat entre el trànsit i la població. Allà, el soroll està associat amb la pèrdua de capacitat auditiva, segons el Worldwide Hearing Index 2017. Altres estudis relacionen el soroll amb l'estrès, depressió, trastorns cognitius, problemes per conciliar el son, o fins i tot la diabetis. Segons un treball publicat a la Journal of American College of Cardiology el 2018, el soroll ambiental està relacionat amb problemes cardíacs com la hipertensió arterial o els infarts.

A Espanya, són contínues les queixes per soroll, així com també, i cal subratllar-ho, pel fet que les administracions tendeixen a passar del tema. En són bon testimoni, a banda de les contínues denúncies al síndic de greuges i altres defensors del poble, les condemnes imposades pel Tribunal Europeu de Drets Humans. De fet, la doctrina europea sobre la protecció dels drets humans contra el soroll s'ha construït bàsicament amb casos espanyols, com els de López Ostra (1994) i Moreno Gómez (2004), on els Ajuntaments, primer, i els tribunals nacionals, després, van donar l'esquena a les víctimes un cop i un altre. Segurament, tots hem de ser més conscients del greu problema que el soroll constitueix. Però cal també que les administracions, inclosa la Policia Municipal, si cal, passin a l'acció en lloc de treure's el mort de sobre. No fa gaire, vaig haver de patir les reiterades gresques nocturnes d'uns veïns incívics. Quan, després de diverses nits sense dormir, vaig trucar a la policia, l'agent corresponent em va recomanar paciència. No sé què em va indignar més, si l'incivisme dels veïns o el passotisme dels agents. Amb el que em va dir un d'ells vaig veure clarament que estava perdent el temps: «És el que tenen aquests problemes de la propietat intel·lectual».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook