25 de gener de 2020
25.01.2020

Magnífica maleïda

25.01.2020 | 01:23

Sempre se n'havia dit Maleïda, però al segle XIX Henry Reboul, cartògraf francès, va batejar el cim més alt del Pirineu amb el nom de Néthou, un afrancesament del nom del poblet més proper al cim, Aneto. Fer cims es posava de moda. Si exceptuem Pere el Gran que, segons explica Salimbene d'Adam a la seva Chronica, va ser el primer a fer el Canigó, abans els únics que s'havien d'enfilar muntanya amunt eren els pastors i no solien anar on no hi havia pastures. Prou que ho sabia Reboul, que en deien Maleïda, al cim del massís de la Maladeta. No tenir estat és això. Ni els noms de les coses, no et deixen.

Sigui com sigui el 1882 Verdaguer volia caminar el Pirineu. Preparava Canigó i volia fer cims, enfilar-se tant a munt com fos possible i fer-se una idea precisa del país, protagonista del poema èpic que tenia al cap. Així va començar la travessa i així comença aquest magnífic documental, Maleïda 1882, dirigit per Albert Naudín i basat en el llibre de Bernat Gasull que ha editat Verdaguer edicions. El país només el coneixen a fons els qui el caminen. Si han visitat el Pirineu xalaran amb les vistes i reconeixeran crestes i estimballs. Si no el coneixen, el muntanyam els atraparà. I voldran tornar als versos de Canigó. La mirada de l'actor Lluís Soler, un punt lluent dins la nineta de l'ull, ballant com el punt d'inconsciència que devia tenir Verdaguer, demostra fins a quin punt té el poeta a dins.

Diuen els autors de Maleïda 1882 que preparen dos documentals més. Verdaguer va haver de marxar de Maleïda a correcuita cap a Santander. El marqués de Comillas en reclamava la presència. «Per fer-me perdre el temps», diria el poeta. Però hi va tornar els anys següents. Va caminar la vessant nord i va acabar d'escriure l'obra a la Mare de Déu del Mont, per no perdre de petja la «magnòlia immensa».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació

L'últim El més llegit