26 de gener de 2020
26.01.2020

Èxits i fracassos de la gestió del temporal

26.01.2020 | 10:53
Èxits i fracassos de la gestió del temporal

L'episodi de la tempesta Gloria ha afectat de forma notable el llevant català, el País Valencià i les illes. Aquí les seves repercussions han afectat tot el llevant, i han destrossat gran part de la costa. A l'interior l'episodi de pluges va afectar tot el que hi havia aigües avall del Montseny i del Pirineu Oriental.

Feia 15 dies que el model meteorològic GFS d'Estats Units havia predit la irrupció d'aire fred i la formació d'una depressió al Mediterrani que generaria una llevantada potent. No tenim massa experiència en aquests tipus de fenòmens hivernals. Quan fa fred, es diu, no neva ni plou. Recordo aquesta discussió en l'episodi de la nevada del 16 desembre de 2001, aquella que va agafar el conseller en cap Artur Mas inaugurant una discoteca de Sánchez Llibre. Aquell episodi també va ser semblant a aquest, amb una gota freda sobre nostre i una borrasca que va venir en direcció contrària, des d'Itàlia. Els episodis extrems són recurrents, de vegades cíclics. L'episodi d'enguany va tenir lloc entre el 21 i el 23 de gener, el mes més sec per excel·lència. Però es pot recordar fàcilment la gran nevada del 31 de gener de 1986 quan va nevar des del mar fins a Ulldeter, o la nevada del 7 i 8 de març de 2010 que va col·lapsar les comarques de Girona. Pel que fa als aiguats, l'episodi més greu va ser el de l'any 1940, quan va ploure 1.000 litres/m2 en tres dies. No va quedar res al costat del riu des d'Ulldeter fins a l'Estartit, des de la vall d'en Bas fins a Sant Pere Pescador. Diuen que el Fluvià i el Ter es van unir aquell 17 i 18 octubre 1940. Gairebé tots els ponts, centrals, canals i fàbriques van patir els efectes d'aquell aiguat del que ben aviat farà 80 anys.

En definitiva, d'episodis de pluja importants n'hi ha de tant en tant. El 1970 va ser l'última gran inundació de Girona, el 1971 van ploure 535 litres a Figueres, el 1982 hi va tornar a haver inundacions, el 1987 a port de la Selva van enregistrar 450 litres...

Els pantans de Sau i Susqueda es van idear per subministrar aigua potable a Barcelona, i alhora produir electricitat i laminar els aiguats del Ter. Hem constatat aquesta setmana que no han servit per això últim, car l'arribada d'aigua als pantans va tenir dues puntes, una dimecres amb 1.174 m3/s i una segona amb 930 m3/s. Entre el dimecres a les 4 matí i dijous a les 19 van entrar als pantans 102 hm3. Els dos pantans tenien en aquell moment una capacitat per emmagatzemar 104 hm3 més. Els pantans es van emplenar amb molta rapidesa. L'onada màxima d'aigua va tenir lloc dimecres a les 9 i dijous una segona a les 11 hores. Susqueda ja vessava dimecres a les 20 i no podia contenir la segona onada. Per tant, l'episodi es va comportar com si no hi hagués hagut un pantà; tant entrava, tant sortia. Desembassant un 6% de la capacitat total de Sau i Susqueda abans de dimarts hagués estat suficient per aguantar la onada.

No es pot acceptar que els responsables de l'ACA diguin que van fer el que s'havia de fer. Fa quinze dies ja sabíem que venia un episodi greu. Divendres 17 els models meteorològics ECMWF i l'ARPEGE deien que al Ripollès, a Osona i a la Garrotxa podrien caure 330 litres (han caigut 392 litres a Sant Pau). Per què no es va començar a desembassar llavors, quan encara el volum de Susqueda era del 71%? Perquè no es van creure la predicció i per la por a perdre aigua per alimentar la metròpoli. Així, si no ens creiem els models, de què serveix la gestió? No es pot traslladar tota la responsabilitat als pagesos de l'Empordà, avisant-los que no han de construir o regar prop del Ter, i passar per alt que s'ha ignorat un model meteorològic que predia amb precisió el que acabaria passant.

A banda de la discussió hidrològica, un altre debat que hem viscut aquests dies ha estat arran de la caiguda d'una torre de 220 kV de REE que alimenta la subestació de Juià, el cor elèctric del Gironès i l'Alt i Baix Empordà. Tal com va passar durant la nevada del 1986, la caiguda d'aquesta línia va deixar sense electricitat les tres comarques, uns 220.000 usuaris. La caiguda es va produir a les 6.45 i al cap de 10 minuts hi havia àrees de Girona que ja s'alimentaven mitjançant la línia de 110 kV que arriba a Salt des de Sant Celoni. A les 7.15, la línia de 132 kV de Santa Llogaia a Olot ja tenia tensió des de la MAT, i al cap de dues hores Juià estava alimentada també a través de la MAT. La caiguda de la torre fa uns anys hauria suposat una avaria de diversos dies, tal com va passar el 1986. Enguany la sort va ser poder connectar amb la MAT provinent de França. Com que és una alimentació en corrent continu, l'entrada no és automàtica i cal gestionar la connexió, la qual cosa exigeix un petit temps d'interrupció. En aquest cas sí podem dir que la MAT ha suportat una avaria que hagués significat un greu problema per les comarques de Girona.

Hem observat, doncs, un èxit i un fracàs. El treball de l'ACA definint zones inundables i essent exigent amb els permisos que concedeix per limitar danys durant les inundacions és un treball rigorós i ben fet. Malauradament, la major part de les construccions ja s'havien fet anteriorment, però en el futur els efectes s'aniran corregint. Tot i això, la gestió dels embassaments no ha estat idònia. La connexió de la MAT, en canvi, ha funcionat a la perfecció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook