06 de febrer de 2020
06.02.2020

No fent-la

05.02.2020 | 23:54

Hi hauria alguna manera de fer viable la independència?, li demano a un dels empresaris més brillants i fructífers de Catalunya.

I em respon: sí, no fent-la. Sobretot no fent-la, i no quedant-nos sense mercat. A Anglaterra amb el Brexit li anirà molt bé perquè tindran el mercat americà i junts l'asiàtic. També el de la Commonwealth. Quin mercat tindria Catalunya fora de la Unió Europea? Rússia vol desestabilitzar, la Xina vol desestabilitzar. Però tu creus que a la llarga ens ajudarien quan ja s'haguessin divertit fent trontollar un Estat com Espanya? Tu ho creus de veritat? De fet, no ens ajudarien ni amb la independència, per molt que ens ho prometessin. No ens ajudarien de cap manera. I si ens ajudessin una mica per desestabilitzar Europa, quin Estat europeu voldria saber alguna cosa de nosaltres? Quin Estat europeu compraria els nostres productes? Ja vam declarar la independència i va ser tan absurd que no ens vam ajudar ni nosaltres mateixos, que no la vam reconèixer. I que encara tu em preguntis si és viable o si podria ser d'alguna manera viable la independència de Catalunya té molt a veure amb el fracàs d'aquests darrers anys.

L'única viabilitat de Catalunya és deixar treballar els empresaris. Pujol deixava treballar els empresaris. Hi havia el 3%, hi havia els fills del president, hi havia Joan Piqué Vidal, el jutge Estivill, Casinos de Catalunya, hi havia una interminable cua de lladres i mafiosos i tot el que tu vulguis, però els empresaris podien treballar. Pujol tensava de tant en tant la corda amb l'Estat, per dissimular una mica la trama, per donar peixet als qui no en participaven, per fer-se l'heroi del poble català, que també li agradava; però tensava la corda sempre fins a un punt, que era el punt d'aconseguir alguna transferència, alguna facilitat empresarial, i fer una mica de gresca, i després tornava al seu despatx i Lluís Prenafeta, Macià Alavedra o el seu fill Jordi s'encarregaven de la resta. Miquel Roca també va voler «encarregar-se'n», però no el van deixar. Joan Piqué Vidal era més ràpid.

La viabilitat de Catalunya és la viabilitat dels seus empresaris. Tenim empresaris molt bons, sempre hem tingut empresaris fantàstics, empresaris que ho han fet tot, empresaris que ho han pagat tot, i que han estat generosos amb la cultura catalana, i que han creat cultura catalana; perquè encara que el català sigui molt important, que ho és, i la poesia catalana i el teatre català i fins i tot el cinema català siguin importants, que ho són (bé, el cinema no, el cinema català és una farsa impresentable), la gran cultura catalana és la cultura empresarial, és l'obra empresarial, no hi ha cap llibre de versos en català que sigui tan important com la creació empresarial catalana, Núñez va ser molt més important per a la cultura catalana que Miquel Martí i Pol, i va pagar més coses, i ens va fer més rics, i va fer més Catalunya, més país, més projecció universal de la nostra terra. El fet diferencial de Catalunya són els empresaris. L'elit de qualsevol país són els empresaris, però a Catalunya encara més, perquè tenim uns intel·lectuals de molt poc nivell, uns pensadors d'anar per casa, i uns polítics que el millor servei que li podrien fer al país és marxar tots de vacances. Jo estaria disposat a pagar-los de la meva butxaca tot el que esperen robar d'aquí fins que es morin a canvi que ens deixessin de fer el mal que ens fan. Jo els pago les vacances, a tots ells, i a totes les seves famílies, però que realment les facin.

La classe política catalana és un drama. Sempre ha estat un drama. Pujol no va ser un drama perquè ens va deixar treballar, perquè no va confondre els seus deliris amb la realitat, i perquè va entendre que els empresaris eren més importants que els poetes. Ell va entendre de veritat què era la cultura catalana, i per tant els empresaris els va controlar ell, els va ajudar ell, els va comissionar ell, i va deixar el que habitualment s'entén per «cultura», altrament dita «cultureta», en mans de l'esquerra, que fan molt millor la propaganda i és millor tenir-los entretinguts en coses que no tenen la menor substància.

Catalunya no serà mai independent d'Espanya, però la millor manera de viure com si fos independent, la millor manera de viure amb els efectes positius que la gent creu que la independència tindria és deixar treballar els empresaris, afavorir dins i fora que la intel·ligència empresarial tingui el seu curs i creï riquesa i oci, i tothom guanyi diners, i tothom se'ls pugui gastar com li plagui. La millor ambaixada de Catalunya a qualsevol país del món és un empresari amb la seva idea, amb la seva empresa, i no aquestes oficines ridícules d'ara. Pujol va deixar la cultureta a l'esquerra i els negocis als seus fills, però no feia disbarats, ni confonia els escenaris i tenia una idea de Catalunya molt més interessant, real i fins i tot «independent» que aquests galifardeus d'ara, que a sobre li volen donar lliçons.

La pitjor corrupció –i això qualsevol empresari ho sap– és la incompetència, la pèrdua de temps, i la poca intel·ligència. Què vol dir robar? Tu agafa tot el que en general es va robar durant el pujolisme, i és una minúcia amb el temps i la prosperitat que ens han robat aquests. Les comissions són corrupció? Són més aviat una qüestió comptable. I si no t'agrada aquest comptable en poses un altre. Només els empresaris són únics, decisius, importants. La resta és intercanviable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook