Francesc Dalmau
a Girona
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878) és el títol de l'exposició que ara podem veure al Museu del Cinema de Girona. La seva comissària, Cèlia Cuenca, ens va explicar a la conferència sobre la mostra com va ser d'important l'òptic Francesc Dalmau amb la seva botiga a Barcelona.
Dalmau feia d'òptic i venia ulleres, però també portava a la seva botiga els espectacles òptics més moderns, com van ser les fantasmagories, els cosmorames, les poliorames, els quadres dissolvents, les fotografies estereoscòpiques i també els primers telègrafs. A l'exposició es poden veure alguns d'aquests objectes i com funcionaven.
És una bona forma de conèixer una part dels inicis del nostre cinema actual. Ara que estem acostumats a veure les imatges al mòbil i on volem, cal remuntar-nos a molts anys enrere per entendre d'on partíem i fins on hem arribat en el món visual de les imatges.
Rèquiem per Ciutadans?
JOSEP MARIA BOSCH GIRONA
Hi ha dos adagis castellans que venen com anell al dit per l'actuació d'aquest partit: aquell que diu que «quién mal anda€ mal acaba» i aquell altre que diu «lo que mal empieza, mal acaba». I és que, recordarem com va començar Ciutadans: amb l'únic objectiu de carregar-se l'ensenyament del català a Catalunya. I, en això, rivalitzaven una sèrie «d'intel·lectuals» com Albert Boadella o Arcadi Espada, als quals, més tard, s'afegiria, entre d'altres, Fernando Savater. Veiem ja, doncs, la poca alçada cultural que s'ha de tenir per autodenominar-se «intel·lectual».
El partit va començar considerant-se de «centre esquerre» i lliberal i, així, va atreure molts votants. Però de seguida es va poder veure que no tenia absolutament cap projecte i l'única cosa que unia els seus polítics era viatjar per tota Espanya incitant a l'odi a tot allò que fos Catalunya, els catalans o l'idioma català: ho van fer tan bé que van aconseguir, entre d'altres «hazañas», que, a Múrcia, avui bressol del «feixisme patri», els hotelers convidessin aquells policies i guàrdies civils que havien atonyinat els catalans -vells i dones, sobretot, que això distingeix els valents- l'1 d'Octubre.
Recordarem que, fins que Arrimadas va arribar al Parlament de Catalunya, només hi havia hagut bronca en una sola sessió: aquella que va protagonitzar el tristament famós Sergio Santamaría de Girona, precisament. A partir de l'arribada d'Arrimadas, hi va haver bronca, sessió sí, sessió també.
Doncs bé€ tota aquesta forma de fer ha portat que els votants del partit es reduïssin a la desena part, el president saltés del vaixell en marxa i una part dels directius abandonessin la nau o passessin a Vox, que d'això de la maldat i l'extremisme totalitari en sap molt més.
Hem d'esperar que, pel bé del país, aquest tipus de projectes polítics basats en l'odi i l'enfrontament entre les persones no arribin enlloc.
Entre llums i ombres amb la comissió del 155
JOAN JANOHER I SADURNÍ vulpellac
Un debat discutible, quant a la seva aplicació: mentre es pretén treure'n l'entrellat, ens trobem amb un munt de dubtes que fan difícil el perquè del mateix. Nosaltres, com a afectats, tenim la proximitat de la situació que mai s'hauria d'haver aplicat per quant la decisió fou prou clara, davant la insistència dels partits dretans per poder esclafar la nostra autonomia i desprestigiar les institucions catalanes. Una tàctica programada on l'interès fonamental portava la missiva desmesurada en contra dels interessos de Catalunya. Deixant així a les fosques tot el desenvolupament existent i programat per la Generalitat.
La comissió del 155 ha deixat al descobert un ventall de problemes, i si seguim pas a pas el seu recorregut, ens adonarem que les llums esperançadores del procés foren fetes amb mala fe, com venjatives, i podem catalogar-les de covardia. Una maniobra entre ombres de l'oposició, que ha recuperat el feixisme i ha actuat deliberadament en contra del nostra poble per assolir mitjançant la seva ideologia una força opressora, i frenar les nostres inquietuds, amb l'empeny d'empresonar i perseguir els polítics que tan dignament ens representen. Per això podem ben assegurar que ens movem entre llums i ombres, on la justícia actua donant l'esquena a la veritat que ens pertany als catalans.
