Ai, Déu meu! Resulta que un documental britànic acaba de revelar que Nespresso i Starbucks fan servir grans de cafè recollits per nens als quals obliguen a treballar en torns llargs i esgotadors. I a mi que m'agradaven les càpsules de Nespresso i els establiments de Starbucks...! Un no sap què beure ni on seure a llegir el diari sense fer mal a algú. George Clooney, l'anunciant de Nespresso, ha guanyat uns 31 milions d'euros amb la tonteria. Es diu aviat, 31 milions. Quantes vides es poden viure amb aquesta quantitat? Moltes: les que no viuran mai les criatures esclavitzades de les plantacions o dels tallers de costura o de les mines de diamants, etc. L'actor guapo s'ha mostrat molt sorprès per la notícia i ho entenem, ja que ell creia que la marca per a la qual treballava, si a això se'n pot dir treballar (i marca), estava millorant el món en comptes d'empitjorar-lo. Però el món no es deixa millorar: quan el sargeixes d'una banda, se li rebenten les costures de l'altra.

Vegin allò del ministre Garzón que va sortir als mitjans escandalitzat per l'assumpte de les cases de jocs i de les apostes en general, en les xarxes de les quals cauen joves, madurs i vells dels barris perifèrics dels nostres pobles i ciutats. Va comprendre que això no podia ser i va assegurar que acabaria amb això en un tres i no res. Al cap de dos dies, va començar a dubtar (van començar a fer-lo dubtar) i va descobrir un joc de paraules.

- Li hem donat moltes voltes a l'assumpte -va dir- i hem arribat a la conclusió que és millor regular que prohibir.

No ho va fer malament l'home. Sabia que el terme «prohibir» està connotat pejorativament i que amb aquesta frase es dirigia a l'inconscient confús dels éssers humans, potser fins i tot al seu propi.

Per què prohibir el que es pot regular?

En resum, que la regulació es va quedar en un flatus vocis, en un gas de nadó després de rebre la mamella. En res. I aquí segueixen les estrelles de la ràdio i de la tele incitant-nos al joc. El més graciós és l'afegitó dels anuncis: «Jugui amb responsabilitat».

Suïcidi's amb responsabilitat, haurien de dir.