No m'estranyen els aplaudiments a Junqueras. A mi també m'hauria agradat, quan estudiava a la universitat, que em vingués a donar classe un pres en llibertat condicional. Encara que fos en una assignatura optativa, allà que m'hauria plantat jo, ni que fos per poder escoltar de primera mà com s'ho havia fet per cometre els delictes i com és la vida a la presó. Els adolescents sempre hem estat molt influïts per les pel·lícules de Hollywood, i m'hauria encantat saber si a les presons espanyoles els presos també piquen amb les culleres a la taula si el ranxo no és del seu grat, o si l'alcaid és tan dolent que et castiga a la cel·la de càstig si li caus malament i ha passat mala nit. Sí, sens dubte que si en la meva època universitària hagués vingut El Lute a impartir una assignatura, l'hauria aplaudit amb força, ni que fos perquè un professor que rep aplaudiments -i més si està acostumat a rebre només en sentit intransitiu del verb- sol tenir la mà lleugera a l'hora d'aprovar. Només cal veure la reacció de Junqueras, tuitant després de la rebuda un «Us estimo a tots», per saber quina serà l'assignatura maria a la Universitat de Vic.
Si a Capone li haguessin concedit sortir d'Alcatraz per impartir classes a la Chicago Booth School of Bussiness, els aplaudiments dels estudiants s'haurien sentit fins a Wall Street, que de fer negocis i eliminar la competència en sabia un niu. Malauradament, els jutges federals no procuraven per la formació dels estudiants tant com els catalans i el pobre Alfonso es va perdre una rebuda com la de Junqueras. A banda d'aprovar per la patilla gràcies als aplaudiments que li van dispensar, els seus alumnes esperen del líder republicà que els ensenyi com sortir de la presó per la porta, i no fent un túnel. Ignoro si Junqueras du aquest tema preparat en el temari, o preferirà ensenyar a construir republiquetes de vol gallinaci, àmbit en què també és un reputat expert. De moment, l'únic que s'ha sabut de la seva tasca en la universitat -a banda del més important, que és que li permet sortir de la garjola unes hores cada dia- és que participarà en programes de «formació contínua de curta durada», signifiqui això el que signifiqui. O sigui, contínua però no gaire, perquè s'acaba aviat. O sigui, contínua però discontínua. O sigui, ideal per a qui va proclamar la independència però no la va proclamar.
Es comenta que el primer que va fer el nou professor va ser preguntar on era a cantina, que el viatge entre i Lledoners i la universitat li havia obert la gana, frase que va valer més aplaudiments d'una part dels alumnes, encoratjant-lo a seguir augmentant de pes, mentre la resta agafava apunts, intuint que seria el més profitós que sortiria de la seva boca durant el curs.
Pitjor sort ha tingut en Romeva, que també ha sortit de la presó per -diuen que- treballar però no consta que l'hagin rebut amb aplaudiments. Potser perquè és calb i això penalitza, ho sé perquè al matí quan arribo al diari a mi tampoc em reben picant de mans. La feina d'en Romeva serà avaluar els avenços dels acords de pau de Dayton, que com que suposo que la majoria de vostès no recorden què són, els diré que eren els que van posar fi a la guerra de Bòsnia. Si es descuiden, perquè surti de la presó li busquen la feina de revisar com evolucionen els acords d'Appomattox, quan el general Lee es va rendir a Grant.
