31 de març de 2020
31.03.2020
Diari de Girona

Confinar sense aturar el país

31.03.2020 | 00:31
Confinar sense aturar el país

Són dies de dolor, desconsol, infortuni i dissort. Durant el confinament, privats de llibertat de moviments, la sensació de reclusió és una llosa que s'apodera de l'ànim de la gent, en particular dels que viuen en soledat.

Les converses i missatges de familiars, amics i veïns són indispensables per resistir, però s'enyoren les passejades plàcides pels parcs i jardins, respirar l'aire pur, olorar el perfum de les flors i fruir del sol de primavera.

En estar tancats amb pany i forrellat, també és irritant no poder freqüentar restaurants, bars, cafeteries, pubs, discoteques, cinemes, teatres, fires, concerts i exposicions.

Quedar-se a casa! D'acord. És una disposició de les autoritats competents per frenar el contagi d'un assassí microscòpic que ha envaït les nostres vides. És una obligació imposada per combatre la ràpida propagació de l'epidèmia.

Aquesta acceptació resignada no s'ha de confondre amb la consigna de «confinament total» exigit per Quim Torra. En controvèrsia permanent amb el Govern central, demana que tothom es confini «i només sortissin a treballar els sectors de l'alimentació, l'atenció i assistència sanitària i serveis essencials».

Ara bé, en no qualificar quins són els serveis essencials i no fixar serveis mínims, demostra la malevolència de la proclama. De fet, Torra ensenya la poteta quan postula «una aturada de país». És a dir, una mena de locaut patronal, amb suport institucional, que agreujaria la paràlisi econòmica.

En nom de la salut, el maquiavèl·lic munyidor de greuges no para de carregar contra el Govern espanyol i s'entesta a crear fronteres que permetrien el control del territori per resoldre, en solitari, una emergència sanitària sense precedents. Quina supèrbia!

Per ell, desplegar aquella quimèrica república serviria per tapar les vergonyes de les retallades de mitjans humans i materials en sanitat, mentre es privatitzava la gestió.

Abans de l'estat d'alarma del 14 de març, el seu Govern no havia mogut ni un dit per aprovisionar-se dels equips de protecció que ara reclama al Ministeri de Sanitat.

President Torra, sigui deshonest. Pengi's la medalla! Tot i que ha tardat, Pedro Sánchez, amb tremolor de cames, li ha donat una part de raó en ampliar el confinament.

No oblidi, però, el seu fracàs en confinar pobles de la conca d'Òdena perquè mai ha estat total, permetent entrades i sortides de mercaderies per evitar tancar fàbriques i tallers.

Què passarà després de vuits dies laborals amb una economia sota mínims? Quina repercussió tindrà l'aturada en sectors productius i comercials?

Bé, cal esperar que el teixit productiu no se'n ressenti, el circuit de la distribució no es destrueixi i l'ocupació es recuperi aviat.

Així sia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit