Al parer d'experts economistes, la COVID-19 podria ser el detonant del doble xoc d'oferta i demanda en l'economia internacional. El confinament domiciliari i la prohibició de l'activitat econòmica «no essencial» haurien provocat, en l'esfera de l'oferta, la caiguda de la producció, del comerç i de la inversió. I en el camp de la demanda, la reducció del consum seria la resposta dels assalariats i autònoms que, expulsats de la feina, no tindrien ingressos per mantenir el ritme de despesa.

A partir d'aquestes premisses, és absurd el debat entre economistes neoclàssics (seria una crisi d'oferta perquè la producció s'atura) i keynesians (seria una crisi de demanda perquè s'enfonsen les compres). Què va ser abans, l'ou o la gallina?

De totes maneres, la teoria econòmica convencional, com ja va fer en la gran recessió del 2008-2012, culpabilitzarà de la crisi viscuda el coronavirus, un efecte extern imprevisible, sense que hi tinguin res a veure el mode de producció i l'estructura social.

Ara bé, si és innegable l'efecte catalitzador de la COVID-19, també ho és que l'evolució de la pandèmia segueix, fil per randa, l'esquema de les crisis capitalistes que comencen amb la contracció de l'oferta i continuen amb la caiguda de la demanda.

Tot i que una crisi sanitària d'enorme envergadura és capaç de distorsionar el funcionament dels circuits econòmics, no és suficient per provocar una recessió que pot acabar en una depressió.

És a dir, sense l'existència de problemes estructurals, l'economia es podria recuperar en un període no gaire llarg, una vegada aixecades les dràstiques mesures.

Però aquesta no és la situació actual. L'economia mundial travessa una nova etapa de feblesa sense abandonar la prèdica de l'austeritat que tant de mal ha causat.

Des de fa mesos, l'FMI i el BCE alertaven d'una desacceleració econòmica que podia ser un preludi d'una recessió, sense precisar les causes de l'alentiment del creixement.

Per alguns economistes heterodoxos, les dificultats d'obtenir una rendibilitat suficient per satisfer les apetències del capital serien en l'origen de la inestabilitat dels mercats financers i també dels mercats de productes i serveis.

Ara, la crisi ja és aquí. La qüestió és quant temps durarà i quina intensitat tindrà. Hi ha pronòstics optimistes que aposten per un descens curt i abrupte seguit d'una recuperació ràpida. És, gràficament, la figura en forma de V. Altres creuen en una baixada ràpida i una pujada més lenta: la figura en forma de U. Tampoc cal excloure, després d'una dura caiguda, l'estancament perllongat: la temible figura en forma de L.

En tot cas, la sortida del túnel dependrà del grau d'intervenció dels governs perquè s'ha de rescatar els ciutadans!