Els semàfors continuen funcionant les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. Malgrat que el trànsit ha desaparegut, ells no han modificat el seu ritme. A la cantonada del meu carrer n'hi ha un que es veu des de la finestra de l'habitació. Acostumo a despertar-me a les tres o a les quatre de la matinada i trec el cap per veure'l amb l'esperança que faci alguna cosa estranya ara que ningú l'utilitza. Però no: segueix amb els seus tres minuts en verd per als cotxes inexistents, que equivalen a tres minuts en vermell per als vianants imaginaris. Actua com les persones que només saben un parell de frases fetes que repeteixen al llarg dels dies i els mesos sense sentir-se fastiguejades de si mateixes.
- Va, home, rebel·la't -li demano mentalment abans de córrer de nou la cortineta i fer la meva visita ritual al lavabo.
Després, ja al llit, em pregunto si els meus costums i els dels meus contemporanis en general, no seran tan repetitius com els del semàfor. De fet, s'enfonsa el món o ens ataca la covid-19, que ve a ser el mateix, i continuem lligats al nostre caràcter com si no hi hagués caràcters alternatius entre els quals escollir. El graciós segueix sent graciós, l'irascible segueix sent irascible, l'impacient segueix sent impacient... Entenc que, si tens els peus plans, et sigui impossible recórrer el passadís com si els tinguessis còncaus. Ara bé, no hauria de resultar-te tan difícil ser una mica més tolerant del que és habitual amb les manies dels membres de la teva família, per exemple, fins i tot amb les teves pròpies.
La teva dona, o el teu marit, tant se val, porten tota la vida deixant-se oberta la tapa de l'excusat quan el fan servir. No està bé, d'acord, però tampoc és com per organitzar un escàndol. Si ho penses, us comporteu d'una manera tan robotitzada com el semàfor de la cantonada del meu carrer. Trenca d'una vegada aquesta mecànica, per Déu! Quan vegis la tapa pujada, l'abaixes amb un somriure irònic i santes pasqües.
L'alçada o el color dels ulls no es poden triar, però el caràcter potser sí. No perdem l'esperança de ser més flexibles. El confinament podria servir, entre altres coses, per convertir-nos en uns altres si tal com som semblem idiotes.
