12 de maig de 2020
12.05.2020
Diari de Girona

Els raïms i el somni

12.05.2020 | 06:00
Els raïms i el somni

Dormir, si ho penses, és un succés brutal, extraordinari, insòlit. Consisteix a sortir de tu per tancar-te dins de la teva ment, que és com abandonar el lavabo ocultant-te a la ba­nyera. La ment com a banyera. D'acord. En algunes pel·lícules de misteri, el criminal s'amaga aquí, tanca les cortines de plàstic i passa inadvertit. Si poguéssim observar-nos quan ens trobem en la fase REM de la son, ens faríem por. Una persona adormida és capaç de qualsevol cosa. Jo mateix, aquesta nit passada, vaig tenir una trobada amb Tamara Falcó, de qui havia llegit al diari que era la nova marquesa de Griñón. El somni és il·lògic, però la vigília no li va a la saga, signifiquin el que signifiquin anar a la saga i ser marquesa.
Resulta o no resulta inquietant que jo tingui trobades nocturnes amb la noblesa? Significa o vol dir alguna co­sa? Li ho vaig preguntar a la meva psicoanalista quan ens vam connectar a través de Skype.
– Vostè què creu? –va repreguntar.
Sempre repregunta. Aquesta és la fórmula bàsica de la psicoanàlisi, repreguntar, perquè la responsabilitat de la troballa sigui del pacient.
– Jo crec que significa alguna cosa molt fosca –vaig respondre perquè no aconseguia explicar-me què feia jo amb la nova marquesa de Griñón a les tres de la matinada dins de la meva consciència, o de la meva ment, que ja hem dit que és com la banyera del lavabo. La ment és un cau, un amagatall, una habitació relliscosa i sense llum amb un desguàs.
– A mi m'agradaven els vins del Marquès de Griñón –vaig afegir. M'agradava també la relació que el marquès tenia amb el raïm. Els raïms són com la ment: recullen els sabors del subsol, d'aquí que hi hagi vins que tinguin gust de regalèssia o de fruites de bosc, fins i tot de minerals o de petroli.
– Ja –va dir la meva terapeuta convidant-me a seguir establint associacions.
Vaig fingir llavors que es tallava la comunicació, que és una cosa que no puc fer en les sessions presencials, i vaig romandre una bona estona observant el sostre, com en meditació budista, pensant que sorprenent i estrany que és dormir. No diguem somiar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook