Universitats,

«ubi sunt»?

Pol Pérez i Rovira Girona

Fa dies que sentim com s'està planejant l'escola de cara al mes de setembre mentre alguns infants ja hi han tornat. S'està debatent si els espectadors podran anar als esdeveniments esportius mentre s'anuncia als quatre vents la tornada del futbol. Tot sembla que està transitant cap al que han volgut anomenar la «nova normalitat». Tot menys les universitats.

La comunitat universitària ha fet front, com la gran majoria de la societat, al terratrèmol que ha suposat la crisi de la COVID-19. S'ha posat molt esforç i s'ha intentat salvar el curs com s'ha pogut. Però mentre ja es parla de com seran els concerts aquest estiu o de com els turistes podran venir al nostre país, res se sap de les universitats.

Els alumnes universitaris durant els pròxims mesos hem de realitzar la matriculació al curs següent, un curs del qual a hores d'ara ho desconeixem tot. No sabem si ens estem matriculant en un curs online o presencial, desconeixem les condicions per poder tornar a la universitat si això s'acaba produint i molts altres interrogants sense resposta.

Cal que les autoritats competents comencin a plantejar com serà la reincorporació al curs universitari i aportar respostes, com s'està fent en altres àmbits, per tal que els alumnes puguin planificar el que sense cap mena de dubte serà un curs complicat i ple de reptes.

Estic decebut

Joan Boronat Lecha Blanes

Estic decebut amb aquests grups socials que tenen experiència a promoure manifestacions per reclamar drets per a la ciutadania. Han organitzat aplaudiments des dels balcons, molt bé. És que no són conscients que unir-se a la protesta per reclamar la millora de les condicions dels sanitaris repercutirà en millorar l'assistència als usuaris? Per què no animen el poble a unir-se a les reivindicacions d'aquests professionals que reclamen el retorn del 5% del sou que se'ls va retallar el 2010? Estic decebut amb el Parlament, que va votar en contra d'una esmena que sol·licitava aquesta mesura, al·legant que no hi ha diners. Però ells no es retallen els sous, ans se'ls apugen.

Estic decebut amb el Govern, que proposa donar una almoina als professionals sanitaris, ells en diuen paga extra, d'entre 350 i 1.350 euros, en compensació a la feina infrahumana efectuada últimament.

Compensacions econòmiques injustes

Xavier Hernández Vidal Girona

La COVID ha afectat i afecta a tothom per igual, sense distincions, però sembla que la classe política no ho vol veure així. Felicitats, han aconseguit el que el virus no ha pogut fer, separar en estaments el món sanitari i ho han fet d'una forma senzilla però fulminant: compensació econòmica inversament proporcional al risc de contagi. Entenc que ho vegin així. Tots hem treballat rere pantalles, vostès i molts facultatius amb la de l'ordinador, la resta amb una de plàstic. Senyors, veure el futbol des de casa, amb un cafetó a la mà, no és el mateix que viure'l en directe. Imagino que valoren els títols universitaris per sobre d'altres coses. Si és així, molts de vostès potser no haurien de ser on són. Quan falla una peça d'una màquina, aquesta deixa de funcionar bé. A l'hospital passa exactament el mateix. Per si no ho saben, el treball és multidisciplinari, en equip. Totes les peces són importants perquè rutllin les coses. Reflexionin, valorin si el que fan és el correcte. Per sort, es trobarà vacuna per afrontar aquesta malaltia, però per desgràcia mai en trobaran contra vostès, que són el pitjor virus que podríem tenir. Ah, molt important, sobretot no s'oblidin de sortir a les 20 h a aplaudir. El tema del -5% i les seves dietes el deixem per a un altre dia, els sembla?