01 de juliol de 2020
01.07.2020
Diari de Girona

Cartes

01.07.2020 | 00:18
Cartes

Lloret de Mar i el turisme familiar
Lluís Rodríguez Girona
Fa molt temps que Lloret de Mar intenta presentar-se com una destinació atractiva per al turisme familiar i esportiu, per mirar de desmarcar-se almenys de manera pública d'un altre tipus de turisme que durant molts anys ha protagonitzat episodis que han donat mala imatge a la localitat. Cap objecció. Però a més d'intentar presentar-se com a destinació atractiva per al turisme familiar, Lloret de Mar hauria de treballar per ser-ho. I no sembla que sempre ho faci. Ara mateix, per exemple, la platja de Lloret està dividida en zones per a usuaris diversos per atendre les recomanacions de seguretat per la crisi del coronavirus: hi ha espais per a adults, espais per a persones grans, i espais per a famílies... Ara bé, els espais per a famílies estan situats als extrems de la platja, en zones on la sorra és més estreta, i tenen unes dimensions molt més reduïdes que els altres... I les families, precisament, acostumen a necessitar més lloc, i més facilitats d'accés... No sembla que ho hagin tingut gaire en compte...


Supressió del tren de les 6.19 de l'R11
Josep M. Loste Romero Portbou
Un cop més els portbouencs i d'altres municipis propers patim les injustícies de Renfe/Adif, que han suprimit l'estratègic tren MD de la línia R11 que sortia de Portbou a les 6.19 h del matí. Una vegada més es posa de manifest que l'Estat espanyol no creu en la mobilitat sostenible i social, i prefereix donar un fort cop de destral contra l'equilibri territorial a, l'Alt Empordà. No s'entén aquesta supressió quan, per exemple, l'Estat francès i, particularment, la Regió d'Occitània està fomentant, amb fortes inversions públiques, el tren convencional, amb mesures socials com «el tren a un euro» o «el tren a cinc euros» i, a més, es porta a terme una veritable campanya publicitària pública a favor del tren convencional, en uns moments crítics en què caldria reforçar el transport públic. Aquí a l'Estat espanyol es fa tot el contrari. Es discrimina el ferrocarril convencional i es pretén destruir-lo perquè tothom es passi a la mobilitat insostenible del vehicle privat supercontaminant. Tampoc s'entén que les fronteres viàries amb l'Estat francès s'hagin obert el 22 de juny i, per contra, les fronteres ferroviàries hagin d'esperar fins l'1 de juliol. Considero que ara ha arribat l'hora que els representants polítics empordanesos i gironins, així com els ajuntaments, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, la Diputació de Girona, la Generalitat i la societat civil empordanesa i gironina portin a terme les imprescindibles i necessàries accions politiques i reivindicatives per tal de restaurar la dignitat ferroviària i exigir una veritable modernització de la social, estratègica i transfronterera línia R-11.


República de Venècia
Josep Baella Isanta girona
L'any 726, el venecià Orso Ipato va ser reconegut per l'imperi Romà d'Orient com a dux. El primer de 117 dux durant mil anys. Bona negociadora, Venècia és converteix en la porta d'occident: du a orient vi, ferro i sal i torna amb perfums, espècies, marfil i sedes. Gràcies a Venècia, la ruta del mediterrani no queda interrompuda. Durant l'edat mitjana va esdevenir una de les principals potències econòmiques. «La ciutat més miraculosa de Venècia, rica en or però més rica en fama, forta en poder però més forta en virtut, construïda tant en marbre sòlid com en l'harmonia dels seus ciutadans». (Francesco Petrarca 1304-1374)
El cap del govern era el «dux». Venècia es va esforçar per evitar que una sola persona reunís tot el poder. El Consell Major o Gran Consell elaborava les lleis, el Senat s'encarregava de la política exterior i dels assumptes militars i econòmics, i el Consell dels deu garantia la seguretat de l'estat i disposava d'un cos de policia. Venècia sempre va ser tolerant respecte a altres confessions religioses. Mentre que Europa Occidental estava dominada per reis que afirmen governar per dret diví, Venècia i altres ciutats-estats italianes, es remunten a les formes clàssiques de govern: principalment a l'idea de República. (Res publica). Tres formes de govern (democràcia, oligarquia i monarquia), queden integrades en perfecte equilibri. «La constitució de Venècia és un monument insuperable de saviesa i eficiència». (Gasparo Contarini 1483-1542)

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook