No ha de ser tan greu el rebrot del coronavirus, si ha permès l'aflorament del procés o Barça-Madrid, en el qual ja havíem desaprofitat tres anys de la nostra existència. Pedro Sánchez va pasturar el sobiranisme català amb més facilitat que la pandèmia, afavorint un independentisme asimptomàtic que sortia de puntetes de la presó sense provocar un estat febril, perquè se suposava que Marchena havia aclimatat la sentència perquè la gestió de les penes quedés en mans de la Generalitat.
Els que experimentin cert respecte davant la perspectiva de passar quatre nits a la setmana a la presó, parlaran de semipresó en lloc de semillibertat. La subtilesa lèxica no obsessionarà els condemnats que tornen a les seves cel·les «per no afavorir la impunitat», segons la Fiscalia. Ningú dubta de l'excel·lència jurídica dels funcionaris que han retornat al procés on ha de ser, però a un profà li provoca estupefacció que a Jordi Cuixart li hagi costat el reingrés la proclamació que «la llei superior és la llei de la seva consciència». Si aquesta bestiesa new age pot ser tornada penalment contra una persona, cal tancar els congressos poètics i els escriptors d'autoajuda, a més dels cunyats. De fet, la superioritat de la legislació individual està en Kipling, escriptor imperialista ultraconservador, l' If del qual va inspirar Aznar. No donem idees.
Tots els feligresos de les religions conegudes situen la legislació divina per sobre de la terrenal. Se'ls pot empresonar, potser hauria de fer-se, però curiosament aquesta satanització de la frase s'endinsaria en les tortuositats dels delictes d'odi comesos pels acusadors. Per tant, es tracta simplement de mantenir entretinguda a la maquinària judicial mentre s'enverina la convivència, en una pròrroga de la Lliga ara sense públic. Es garanteix la victòria secessionista en les eleccions a la Generalitat i, encara que la independència de Catalunya no figura avui entre els problemes eminents dels espanyols, l'Estat pot aconseguir-li el lloc que mereix.
