La tríada cinema, música i lectura ha estat, per a molts, la sort durant el confinament. Paradoxalment, la pandèmia ha provocat una situació d'incertesa en la continuïtat de molts projectes culturals. Especialment pel que fa al sector musical, ja que les actuacions de molts grups i artistes s'han vist greument reduïdes. Quants d'ells s'han replantejat el seu futur a falta dels ingressos que els aporta la temporada d'estiu? Les institucions públiques han de ser valentes i vetllar pel manteniment de l'oferta musical.

Certament, sense pecar d'ingenuïtat, la maleïda covid-19 i la facilitat del contagi d'aquesta és inversament proporcional a la dificultat de programar actes. Però de complicat a impossible hi ha un pas. El coronavirus no ha de servir d'excusa per retallar als ciutadans el dret a la cultura. Un dret tan fonamental com necessari per al bon funcionament d'una democràcia. Potser alguns es preguntaran si realment tan d'important n'és, la cultura. Doncs bé, ja a la Grècia clàssica, el bressol de la democràcia, es parlava de la necessitat de cultivar la virtut, entesa com una forma de viure correcta. Així, si bé la virtut d'un ganivet es mesura amb el seu fil, ja que tallar és la seva funció bàsica, la virtut del ciutadà dependrà de les funcions que hagi de desenvolupar. La cerca del bé comú ha de ser la prioritat d'una ciutadania compromesa amb la democràcia. Com és ben sabut, s'obté amb la cultura.

La cultura estimula el pensament i la reflexió, desenvolupa la virtut cívica dels ciutadans convertint-los en crítics i no en simples subjectes obedients i possibilita l'activació de nous imaginaris. Per això no hi ha democràcia sense cultura i viceversa. Veiem un cas per corroborar-ho. L'any 2000 Alfredo Jaar va ser convidat a crear una obra d'art a Skoghall, un poble suec conegut per la seva indústria de paper, amb l'objectiu d'oferir un espai cultural per als seus habitants. L'arquitecte va construir una galeria d'art erigida de paper i va decidir que, l'endemà de la inauguració, l'edifici seria cremat. Jaar argüia que no volia imposar a la comunitat una institució per la qual no havien lluitat. El final d'aquesta història és que els habitants del poble es van adonar que els faltava quelcom i, set anys després, es va acabar construint una galeria d'art permanent.

A partir de la conjuntura que ens ha situat la primera part del present article i amb la premissa de l'anterior paràgraf segons la qual la cultura és un dret democràtic que empodera la població a imaginar nous horitzons, queda clar que fomentar els espais de trobada és una necessitat.

Durant cada dimecres de juliol els veïns i les veïnes de Sant Julià de Ramis i Medinyà han pogut gaudir de la primera edició de l'Enfresca't: un cicle de concerts gratuïts a la fresca amb servei de bar gestionat per les entitats del poble. Un format que lògicament s'ha ajustat a les mesures preventives que exigeix el context de covid-19 (recordar el manteniment de la distància social entre els assistents, l'ús de mascaretes, habilitar cadires amb aforament limitat, etc.). La seva ubicació, situada estratègicament al nucli més habitat del poble, ha afavorit la promoció econòmica de comerços i bars del voltant, així com la participació de tots els veïns i veïnes, regalant-nos imatges impagables en què tan menuts com àvies adoraven les mateixes cançons.

L'estil musical de les actuacions ha estat ben variat, des de la poesia musical d' Ivette Nadal, fins al jazz del Trio R4, passant pel pop festiu de Falciots Ninja, fins a la jove banda d' Oriol Tonietti i la ja consolidada en el panorama gironí Tom Hagan. No és agosarat afirmar que l'èxit i la bona acollida que ha rebut l'Enfresca't en sentencia la seva perdurabilitat. Ho celebrarem l'estiu vinent, desitjant fer-ho lliures del virus, sabent que el mentrestant l'haurem superat sense oblidar-nos de la cultura.

I és que després de tantes setmanes de confinament, hem satisfet la necessitat vital de tornar-nos a trobar, enraonar i gaudir plegats de la música. Hem fet poble. Heus ací la importància de l'Enfresca't.