Des de fa anys, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium i altres entitats independentistes organitzen la concentració de la Diada. Enguany serà virtual i física, amb el lema: «El deure de construir un futur millor. El dret a ser independents».

Els eslògans emprats sempre giren sobre el mateix eix, com un ruc lligat a la sínia.

Així, el 2012, amb «Catalunya, nou estat d'Europa», una declaració de fe retòrica, es va recórrer el passeig de Gràcia i l'avinguda de la Via Laietana.

El 2013, amb «Cap a la independència», una cadena humana des del Pertús fins a Vinaròs iniciava l'èpica de la via catalana.

El 2014, amb «Ara és l'hora», la cita va ser a la confluència de l'avinguda Diagonal i la Gran Via per formar una simbòlica «V», no de vendetta sinó de «de via, voluntat, votar i de victòria». L'any 2015, repetició de la jugada amb «Via lliure a la República Catalana», es va ocupar l'avinguda de la Meridiana. El 2016, amb «A punt per a la República», es van diversificar per Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona.

El 2017 va ser «la Diada del Sí», amb una concentració entre el passeig de Gràcia i el carrer d'Aragó per escalfar els ànims pel «referèndum» de l'1 d'octubre.

El 2018, es reiterava la cançoneta amb «Fem la República Catalana», en la cita a l'avinguda Diagonal, entre la placa de les Glòries i el Palau Reial.

El 2019, amb «Objectiu independència», la reunió a la plaça d'Espanya i carrers adjacents, per la Gran Via des del passeig de Gràcia, va punxar per la mala maror entre els dos principals partits independentistes. El cansament era evident.

En aquests nou anys de diades, excepte el color de les samarretes dels assistents, les consignes si fa o no fot són equivalents. Després d'escoltar els sermons catàrtics, els fidels se'n tornen convençuts que Ítaca és més a prop. Bé, l'esperança és l'últim que es perd.

Aquest any, malgrat la covid-19 assetjant i la crisi econòmica asfixiant, amb una alarmant manca de senderi, es desafien les recomanacions dels experts.

Això sí, per dissimular les desercions a unes mobilitzacions minvants, a la Paluzie si li ha acudit que tothom surti als balcons. Com en el confinament?

A més, en la presència física entorn els edificis de l'administració espanyola, asseguren que es respectaran els protocols sanitaris i de seguretat. Tot i així, és una temeritat.

Pel que fa a la presència virtual, consisteix en l'accés a un «portal web per poder crear vincles virtuals amb altres persones (...)» i, mitjançant codis QR, aportar diners a la causa. La pela és la pela!

Malgrat l'apropiació per l'independentisme de la festa de tots, hi haurà celebracions arreu que agermanin i no divideixin.

Per tant, bon profit els faci el seu ritual de foc d'encenalls.