Una part del cas 3% està enllestida per anar a judici. Han passat quinze anys des que Pasqual Maragall, mirant a la cara els diputats convergents, digués al Parlament: «Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%». El famós percentatge que fins a aquell 24 de febrer de 2005 no havia passat de ser un rumor entre polítics, periodistes i ciutadans, adquiria caràcter d'oficialitat. L'aleshores president de la Generalitat sabia millor que ningú el que deia, a excepció de diversos dirigents i càrrecs gestors de CDC. Estava convençut o sabia de bona font que darrere els rumors hi havia una veritat com un cabàs i per això es va llençar a la piscina. El dubte que va planar durant anys és si hi havia aigua o no. Passat el temps es va saber que la piscina estava molt plena i que, realment, Convergència tenia un problema amb el 3%. Aquell dia, però, Maragall va sortir del Parlament com un perdedor perquè es va veure obligat a retractar-se, a canvi de mantenir vives les negociacions per al nou Estatut. I Artur Mas semblava el gran vencedor del debat perquè Maragall es va arronsar davant l'amenaça. En realitat, l'antic dirigent de CDC va cometre un greu error. Amb una reacció sorgida de la bilis va donar credibilitat a les paraules del líder socialista, va obrir la veda a la investigació judicial i, en definitiva, va començar a cavar la tomba on temps després l'enviaria la CUP.
