Ja tenim aquí el temut inici de curs, que ens ha dut alguns problemes imprevistos i d'altres que s'haurien pogut gestionar molt millor. En la primera categoria hi ha tots els confinaments d'última hora de classes senceres per positius d'alumnes i/o mestres, una mesura tan imprevisible com imprescindible per intentar frenar l'expansió de la pandèmia, cosa que ara mateix sembla complicada a les comarques gironines.
Hi ha altres problemes, tanmateix, que apareixen per una manca alarmant de previsió i, sobretot, de diàleg per part del departament, que durant l'estiu s'ha dedicat a donar instruccions i deixar que els centres se les apanyessin com poguessin. D'aquí les queixes d'escoles com l'Eiximenis perquè l'administració no els ha deixat nous espais per descongestionar les aules, o que hi hagi un percentatge important de classes on no s'han pogut abaixar les ràtios. Però una de les coses que més greu saben és la falta de consideració que té Educació envers els seus propis treballadors. Que hi hagi mestres substituts que s'hagin quedat sense la plaça que tenien adjudicada per haver donat positiu per covid és una autèntica vergonya, o que hi hagi treballadors vulnerables que encara no sàpiguen si han d'anar a treballar és d'allò més preocupant. Els mestres són un pilar fonamental de l'educació pública, i precaritzar-los a ells és precaritzar -encara més- l'educació.
