42 anys sense llei electoral catalana
Petita contribució per desinfantilitzar la política catalana. No es tracta que estigui prohibit penjar pancartes amb missatges polítics als balcons de les institucions. Cada majoria que governa una institució ho fa tot sovint. Es tracta que durant el període electoral, des de la convocatòria d'eleccions fins a la celebració de les eleccions -54 dies- els edificis públics han de mostrar la neutralitat. No és una norma aïllada. És una previsió de la llei electoral que també prohibeix fer inauguracions d'obres en període electoral o fer propaganda institucional a les televisions, ràdios, diaris... durant el període electoral. Aquesta norma està prevista per evitar l'ús interessadament partidista de les institucions i els seus fons públics durant aquest període de 54 dies. No fa gaires anys encara vèiem inauguracions de carreteres i places l'última setmana de la campanya electoral i publicitat a pilons en els mitjans de comunicació amb missatges que afavorien el govern de torn. Tot això es va prohibir per crear un període de neutralitat durant els temps electorals. I per què el president de la Generalitat ha de complir amb aquesta previsió de la llei electoral espanyola? Perquè en 42 anys d'autonomia política recuperada el Parlament de Catalunya no ha estat capaç d'aprovar una llei electoral catalana i substitutivament és d'aplicació la llei electoral espanyola. Així de senzill. Un pet de mongetes amb seques amb pretensions èpiques. Ara arribarà una nova onada de propaganda i desinformació.
Una lliçó dels italians
Aquest hauria de ser el tema de discussió política número 1 en aquest moment. Quan el juliol passat la Unió Europea va decidir injectar uns fons destinats a pal·liar els efectes de la cCovid, Espanya en va sortir molt ben parada. Els més beneficiats foren Itàlia amb 209.000 milions, Espanya amb 140.000, Portugal amb 45.000 i França amb 40.000. El dia 1 de setembre el Govern italià ja va presentar a la Comissió europea els projectes per gastar-se els 209.000 milions d'euros que els arribaran de manera finalista de les institucions europees. És més: Itàlia va presentar projectes per valor d'un 20% per sobre del que els correspon perquè és una norma que els fons europeus no gastats per part d'un Estat van a parar a un altre Estat i no són retornats. Queden menys de quinze dies perquè Espanya estigui dins el termini per presentar els projectes per acollir-se als fons europeus, generosos, per valor de 140.000 milions d'euros. No hem vist el pla enlloc. Tampoc hem vist propostes vigoroses, atractives i creatives dels governs autonòmics, del Govern català, ni dels ajuntaments. Clarament, Itàlia, aquest país amb fama de governs inestables, ho ha fet molt millor que Espanya. Però és que aquí ni hi ha debat públic sobre el gran tema i la gran sort d'aquest any. Què dir d'aquells polítics catalans que fan rodolar una part de l'independentisme cap a l'euroescepticisme.
Les decisions que marquen dècades
Els olotins fa un parell de dècades estàvem molt mal comunicats, en un cul de sac. No pas per casualitat sinó per molta capacitat de negociació i pressió política es van aconseguir dues carreteres que trencaven amb aquest aïllament: l'autovia Besalú-Olot i els túnels de Bracons. En el trajecte Olot-Girona quedava un tram relativament menor pendent de desdoblar: el tram Besalú-Banyoles. Recordo perfectament com a començaments de la primera dècada del nou mil·lenni, l'any 2003, ja estava redactat el projecte d'autovia Besalú Banyoles. Es va deixar en un calaix durant uns quants anys i després va arribar la crisi econòmica i la reducció radical d'inversió en obra pública. Ara es fan obres de millora d'aquest tram sense fer el desdoblament. Greu error, d'aquells que marquen per dècades el desenvolupament d'una zona. Es podia haver fragmentat l'obra en trams però fer un desdoblament. Em ressonen sovint les paraules de qui va prendre la decisió errònia: «Si ho fem així, a mitges, ho podem fer nosaltres; ara, si féssim el desdoblament, qui sap a qui li tocaria fer la inauguració». Mala manera de fer les coses. Per cert, en el debat polític català, en les resolucions que es voten al Parlament en tot un debat de política general, no hi ha un pensament i una decisió política per construir la variant d'Olot? Bàsicament perquè no és la variant d'Olot sinó sobretot el tram per construir de la pota nord de l'eix transversal. La política de les coses concretes.
Interinitat
Ja han anunciat als quatre vents que no es convocaran eleccions tal com demana tot l'arc parlamentari menys 34 o 28 diputats de 135. En els parlaments que operen per criteris polítics, quan el govern no té el suport de la majoria, cau, es convoquen eleccions. No sembla que sigui el nord de la peculiar governació actual. Prefereixen un govern en funcions durant sis mesos, no poder presentar pressupostos, no aprovar lleis, ni decrets. La paràlisi total. Absurda i inacceptable. Per fer què? L'octubre de 2017 no van ni baixar la bandera. Per mirar al futur, convé donar veu als ciutadans sense fer perdre el temps amb un govern en funcions en plena pandèmia de la covid.
