Té un la impressió que les autoritats responen de manera robòtica a les nostres preocupacions.
- Si vol informació sobre els nostres productes, marqui u.
I quan parlo d'autoritats, parlo no només de govern, sinó de l'oposició i adlàters. L'oposició és govern en la mesura que té la capacitat d'influir-hi. Qualsevol forma de poder, especialment l'econòmic, és govern perquè de les seves decisions en depèn la qualitat de vida dels ciutadans. Són govern els bancs, els grans magatzems, les empreses constructores i els conglomerats financers que formen part de la Borsa. El govern, doncs, és enorme, en un gegant, un Polifem al qual els ciutadans del carrer no arribem ni a la sola de les sabates. Vostè pot rebre avui a la seva feina una trucada de Recursos Humans per la qual li comuniquin l'acomiadament. I vostè no pot fer altra cosa que ficar la foto dels fills en una caixa de cartró i sortir silenciosament de l'empresa.
He dit això de la foto dels fills i això de la caixa de cartró a causa d'un tic antic. En la majoria de les grans empreses la gent no ocupa ja un lloc fix, sinó que seu a la taula que troba lliure. No hi ha manera de portar al lloc de treball un objecte personal perquè l'acompanyi com un fetitxe durant la jornada. Un dels meus fills, quan era petit, entrava a l'escola bressol amb un cavallet de plàstic que no deixava anar durant les hores que romania allà perquè era el vincle que l'unia amb la família. Ens van aconsellar que el deixés a casa, sense comprendre el significat simbòlic de la joguina, perquè constituïa un motiu de conflicte amb els nens que li pretenien arrabassar.
S'estan perdent els significats simbòlics, fins i tot els significats a seques. I els que menys els entenen són, paradoxalment, els departaments de recursos humans. Els haurien d'anomenar «recursos», sense més. És preferible ser acomiadat per un negociat de Recursos que per un departament de Recursos Humans en el qual la humanitat brilla per la seva absència.
- Si vol informació sobre els nostres productes, marqui u.
Tal és la resposta que em sembla escoltar dels poderosos quan girem la vista cap a ells en sol·licitud d'ajuda.
