24 de octubre de 2020
24.10.2020
Diari de Girona

El barrufet comptable

24.10.2020 | 00:57
El barrufet comptable

Daniel Osàcar implica Artur Mas en el «barrufeig» de Convergència. Mani? Barrufeig: acció de barrufar. Barrufar: 1 - Verb polivalent que els barrufets utilitzen en lloc de qualsevol altre. 2 – Segmentar falsament un ingrés important en molts de petits per escapolir-se dels controls legals i la lupa dels auditors. No, el diccionari no diu res d'això perquè la paraula no és normativa. Parlem, és clar, dels barrufets dibuixats pel belga Peyo i que van arribar a Catalunya a les pàgines de Cavall Fort. En l'original es deien Schtroumpfs, nom graciós i onomatopeic, i el traductor Albert Jané va donar-los el d'un follet minúscul de la tradició catalana. En holandès els van batejar Smurfen, plural de Smurf, que van copiar els adaptadors a l'anglès. Fa anys un economista nord-americà que havia gaudit dels Smurfs en la infantesa va pensar que representaven perfectament el concepte «molts i molt petits» que resulta de fragmentar un ingrés o una despesa molt grossos en multitud de transaccions insignificants. D'aquesta pràctica en va dir «smurfing», que el periodisme econòmic en castellà va traduir per «pitufar» i «pitufeo». En català, doncs, «barrufar» i «barrufeig», que els lingüistes recomanen substituir per «fragmentació». Segons la Fiscalia, per exemple, Laura Borràs va barrufar les comandes a un amic proveïdor. A la difunta Convergència se l'acusa d'haver barrufat les comissions de la trama del tres per cent: l'acusació creu que càrrecs públics i alts dirigents feien donatius legals al partit per quadrar els ingressos amb les despeses finançades per les comissions secretes, i que els tornaven els diners sota mà. L'acusació ha estat confirmada per l'extresorer convergent Daniel Osàcar, que va ser condemnat pel cas Palau i als 85 anys està eludint la presó tot col·laborant amb la Fiscalia. Osàcar assenyala noms i afirma que Artur Mas segur que ho sabia. L'interpel·lat ho nega, com ha fet sempre: quan ell dirigia el partit no es preocupava dels diners. Això era cosa d'altres membres de l'executiva. Amb un líder màxim que es despreocupa de les virolles no és estrany que el partit acabés com va acabar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook