El passat 14 de març es va publicar el Reial Decret 463/2020 pel qual es declarava l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, quedant vigent després de diverses pròrrogues fins ben entrat el mes de juny. Posteriorment, el 9 d'octubre, va entrar en vigor el Reial Decret 900/2020, pel qual es declarava l'estat d'alarma als municipis d'Alcobendas, Alcorcón, Fuenlabrada, Getafe, Leganés, Madrid, Móstoles, Parla i Torrejón de Ardoz. Coincidint amb la seva finalització als quinze dies, el 25 d'octubre s'ha aprovat el Reial Decret 926/2020 amb una nova declaració de l'estat d'alarma, una altra vegada en tot el territori nacional, per contenir la propagació de les infeccions causades per la SARS-CoV-2. En aquesta tessitura procedeix recordar algunes qüestions:

1.- L'estat d'alarma està previst en la nostra Constitució per afrontar uns problemes que no es poden abordar amb els mitjans i mecanismes ordinaris i la solució dels quals passa en part per restringir o limitar Drets Fonamentals, sobretot els relacionats amb la mobilitat i la circulació. Entre aquests supòsits figuren les crisis sanitàries, com ara epidèmies i situacions de contaminació greus. Per tant, en estricta teoria, constitueix el mecanisme jurídic més adequat per conjugar la lluita contra una malaltia altament contagiosa i la restricció de la llibertat deambulatòria i de trànsit de les persones.

2.- Aquest estat d'alarma conté una mesura anomenada «toc de queda», consistent a limitar la mobilitat i l'estada en espais públics durant una franja horària determinada. Es pot entendre inclòs entre les mesures admeses per la Llei Orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i lloc, quan en el seu article 11 estableix que el Decret de declaració de l'estat d'alarma podrà limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-les a l'acompliment de certs requisits. Més dubtes genera la mesura de limitar la permanència de grups de persones en espais d'ús privat a un nombre màxim de sis, llevat que es tracti de convivents, atès que és difícil trobar-li acomodament en l'esmentada regulació.

3.- Encara que s'estableix que, als efectes de l'estat d'alarma, l'autoritat competent és el Govern de la Nació, i la declaració afectarà tot el territori nacional, hi ha matisacions que condicionen la contundència d'aquestes afirmacions. A cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada serà qui en tingui la presidència, podent dictar per delegació del Govern de la nació ordres, resolucions i disposicions en aplicació de l'estat d'alarma. L'article setè de la ja esmentada Llei Orgànica preveu aquesta delegació, si bé apunta que es podrà donar «quan la declaració afecti exclusivament tot o part del territori d'una comunitat», situació que, òbviament, no es dona en aquest cas.

4.- Resulta especialment significatiu que la mesura del toc de queda entri en vigor a tot l'Estat excepte a les Canàries, que només l'aplicarà si així ho determina el seu president. A la resta del territori, entre les 23.00 i les 6.00 hores només podran circular per les vies o espais d'ús públic determinades persones especialment habilitades per raons d'urgència (com adquisició de medicaments, assistència a centres sanitaris o compliment d'obligacions laborals, professionals, empresarials o legals). No obstant això, cada Presidència de comunitat autònoma pot variar les hores de començament -entre les 22.00 i les 0.00 hores- i de finalització -entre les 5.00 i les 7.00 hores.

5.- Pel que fa a altres mesures, com les limitacions d'entrada i sortida de les comunitats autònomes o de la permanència de grups de persones en espais públics i privats, simplement s'habilita a dictar-les les Presidències autonòmiques, de manera que la seva entrada en vigor dependrà de les comunitats autònomes. Així, podrà cada CCAA restringir l'entrada i sortida de persones del seu territori excepte per aquells desplaçaments adequadament justificats. Els executius autonòmics podran igualment imposar que la permanència de grups de persones en espais d'ús públic, tant tancats com a l'aire lliure, quedi condicionada al fet que no se superi el nombre màxim de sis, llevat que es tracti de convivents, i sense perjudici de les excepcions que s'estableixin en relació amb dependències, instal·lacions i establiments oberts al públic. Pel que fa a la permanència de grups de persones en espais d'ús privat, quedarà condicionada al fet que no se superi el nombre màxim de sis, llevat que es tracti de convivents.

6.- El Govern ha aconseguit finalment una pròrroga de sis mesos per a l'estat de alarma. Si bé el Reial Decret estableix en el seu article quart que conclourà formalment a les 00.00 hores del dia 9 de novembre, era previsible que s'estengués per més temps. No obstant això, una única pròrroga per aquesta durada sense que el Parlament pugui controlar de forma efectiva la seva extensió i modulació és, al meu parer, una mesura contrària a la Constitució. Ens trobem davant d'una nova mostra d'arraconament de les Corts Generals i de l'activitat parlamentària en favor d'un model presidencialista i potser el més sorprenent sigui que aquesta opció compti amb el beneplàcit d'una considerable majoria de l'Assemblea Legislativa. No hi ha dubte que corren mals temps per al parlamentarisme. I també per al Dret.