09 de novembre de 2020
09.11.2020
Diari de Girona

Hisenda: soci imposat i no sempre just

09.11.2020 | 06:00
Hisenda: soci imposat i no sempre just

Que tots hem de contribuir, segons la nostra capacitat i possibilitats, a les arques comunes per mantenir els serveis públics essencials, sigui la sanitat, l'educació, les pensions, les carreteres, les administracions de tota mena... és una obvietat, vinculada a la pròpia exigència d'una societat avançada i solidària. La nostra Constitució ho proclama també de forma expressa: «Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori».
Un sistema fiscal just i progressiu implica una gran corresponsabilitat per a totes les persones que integrem la societat, i a la qual tots hem de contribuir amb el nostre esforç i capacitat.
Però, dit això, cal remarcar que Hisenda obliga a dedicar hores i hores de treball a benefici de la mastodòntica administració tributària, especialment a petites i mitjanes empreses, o treballadors autònoms i professionals lliures. A més obliga que fem de recaptadors, sense contrapartida. I totes aquelles persones, per a hisenda contribuents, que tenen noms i cognoms i algun petit patrimoni són objecte de vigilància persistent i insultant. Per a Hisenda no és vigent el principi de la presumpció d'innocència, tot el contrari. Si no pot acusar-te de no declarar tots els ingressos, buscarà raons peregrines per discutir-te les despeses. Però no persegueix amb la mateixa diligència i esforç aquells individus i organitzacions, nocius per a la societat, que trafiquen i viuen a costa de la mateixa, i que ho fan clandestinament. Podem parlar dels traficants de persones, dels criminals de la droga, dels que utilitzin enginyeria fiscal per escapolir-se i evitar pagar impostos, dels que viuen sistemàticament del frau i la corrupció.
I una última apreciació, si els recaptadors dels nostres impostos tinguessin la mateixa cura a vetllar perquè els diners públics s'utilitzessin adequadament, amb justícia i transparència, tant els que es destinen a les administracions com els que es destinen a subvencions i altres causes, possiblement la ciutadania confiaria més en el nostre sistema fiscal, i contribuiria amb més simpatia i solidaritat. Els països nòrdics ens porten anys d'avantatge, i els EUA també. Hem d'evitar que Hisenda sigui l'enemic i que en lloc de ser un soci obligatori i incòmode es transformi en un instrument al servei d'una ciutadania més responsable, participativa i solidària. Quan els impostos s'administren bé, tothom paga sense recança. I també cal que Hisenda es comprometi enèrgicament a perseguir homes de palla, societats fraudulentes i negocis bruts, en lloc de perseguir insistentment contribuents coneguts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook