Cartes

Núria Pi Regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Girona

Soc Núria Pi, regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Girona, de qui depèn l'edició de la revista El Roure que elabora el Consell Municipal de la Gent Gran, i vull respondre la carta que va publicar en aquest diari Fèlix Béjar aquesta setmana sobre el concurs per a la realització dels propers números de la revista.

En primer lloc, cal explicar que l'administració es regeix per uns procediments administratius completament reglats i públics, amb unes lleis estatals que són les que marquen com i de quina manera s'han d'atorgar els diners públics. I aquestes lleis ens obliguen a prioritzar el criteri econòmic per sobre de qualsevol altre element al moment d'adjudicar un contracte. I això és el que ens porta a una situació com la que denuncia en Fèlix: que una revista que fins ara editava i s'imprimia en empreses de Girona, doncs ara resulta que una empresa de Lleó s'hi presenta amb un preu més barat, i es queda el contracte.

Estic d'acord amb en Fèlix que això és inexplicable. En un moment on entre tots hem de protegir la nostra economia més propera, els ajuntaments -el de Girona, i qualsevol altre amb el que parli-, estem lligats de mans i peus per unes normatives que no estan adaptades al que necessitem ara com a societat. Estem molt satisfets amb la feina que fins ara havien fet Glam Comunicació i Gràfiques Palahí, de qui avalem la seva professionalitat, qualitat i entrega. En el concurs, hem valorat fins allà on hem pogut la seva experiència, però això no ha sigut suficient per guanyar davant una empresa de Lleó, Editorial MIC, amb una oferta molt a la baixa. I el que ens ha passat amb El Roure passa en altres concursos: gent de sempre de la ciutat no pot lluitar contra grans empreses, i això ho podem considerar injust però no tenim altre remei que complir la llei.

Per tant, cal fer pressió als governs de Madrid i d'Europa, per donar més autonomia als ajuntaments, que som els qui coneixem la nostra realitat i els que vetllem per els interessos més propers. Fèlix, anem plegats en això!

Una mica d'imaginació

Cesca Barti BANYOLES

Diuen que en temps de crisi és important practicar la imaginació, la creativitat i si cal reinventar-se perquè el nostre negoci no vagi de capa caiguda.

Un simple exercici com per exemple redactar un llistat d'idees racionals i també de boges és un bon començament per posar en marxa la nostra imaginació i creativitat. Doncs senzillament es tracta de deixar-nos anar i sortir de la nostra zona de confort.

Què és la zona de confort? Segons Viquipèdia és un estat mental en què l'individu roman passiu davant els successos que experimenta al llarg de la seva vida, desenvolupant una rutina sense sobresalts ni riscos, però també sense incentius. Això pot causar dificultats psicològiques tals com apatia i depressió.

Seran moments complicats per a moltes persones i, alhora, bones oportunitats per realitzar canvis i millores a qualsevol àmbit (polític, social, personal i laboral).

Agraïment als CAPs

i gestors COVID

de Sant Feliu

de Guíxols

i Platja d'Aro

Núria Viñas i Teixidor S'Agaró

n Aquest 2020 és l'any de la covid, la confusió, el desànim, el confinament, la precarietat... però també el de la solidaritat, la ciència, la investigació...

La covid ha posat a prova la nostra societat; part de la qual no sempre disposada a acceptar el que semblava més adient. El món sanitari demostrant-nos una gran professionalitat, dedicació, bonhomia, sacrifici i empatia malgrat les grans mancances acumulades des de fa ja masses anys! La classe política, part de la qual més preocupada per treure'n rèdit propi que per aportar solucions a la pandèmia.

Com pot ser que aquests representants que defineixen el nostre país com exemplar, democràtic, modern... siguin tan poc empàtics amb les necessitats dels ciutadans, la cultura i els sanitaris?

Com hauríem viscut la pandèmia sense la bona voluntat i dedicació de sanitaris, científics i moviments socials?

La covid ha entrat a casa, ha estat dur, sí! Però en tot moment ens hem sentit acompanyats pels CAPs i gestors de Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols als quals vull fer arribar, de tot cor, el meu agraïment més sincer animant-los a tirar endavant i a no defallir quan els minvin les forces. Heu deixat palesa la vostra vocacionalitat i capacitat de sacrifici.

Moltes gràcies per estar sempre al peu del canó!