L'Institut d'Estudis Gironins acaba de publicar el volum LXI dels Annals, corresponent a 2020. S'hi recullen íntegrament les actes del sisè Congrés d'Història de Girona que es va celebrar a la seu de l'Institut el dia 22 de març de 2019 dedicat a «Hospitalitas et Caritas: Hospitals, Cases de beneficència i caritat a Girona al llarg de la història». Al voltant de quatre ponències s'hi presenten nou comunicacions. El volum inclou també una nota necrològica dedicada al Dr. Enric Mirambell Belloc actiu membre i col·laborador de l'IEG al llarg de tota la seva vida i a qui l'Institut ja havia dedicat un volum d'homenatge l'any 2008.
Les quatre ponències intenten definir una panoràmica dels establiments hospitalaris i de la pràctica de la caritat i la beneficència al llarg de la història a Girona. Així, Miquel Borrell Sabater tracta de la «Caritat i assistència social a l'Antic Règim»; es concentra en l'estudi de la pobresa i de la marginació a la ciutat i en les formes d'assistència i de caritat organitzades per atendre la permanent emergència social que consistien bàsicament en el repartiment de menjar i de vestit i en l'assistència hospitalària. Borrell conclou referint-se a les disposicions de preveres i bisbes il·lustrats que acabarien substituïnt les diferents entitats i associacions de caritat per l'hospici que acumularia les rendes de les diferents entitats de caritat i atendria les necessitats de forma centralitzada i concentrant en un mateix edifici els necessitats.
Per la seva banda, a la segona ponència Anna Gironella Dalgà estudia «Els antics hospitals de Girona: diferències i semblances, segles X-XV». Estudia els quatre hospitals d'època medieval: l'Hospital Vell o de la Seu conegut també per Hospital dels Capellans i situat prop de l'església de Sant Nicolau; l'hospital de Pedret o dels mesells, dedicat a atendre leprosos i pelegrins; l'Hospital Nou de Santa Caterina, en el seu origen conegut també per hospital del Cap de l'Areny, situat primer a l'entorn de l'actual plaça del mercat del Lleó i traslladat a la segona meitat del segle XVII a la plaça de l'Hospital, on ara hi ha els serveis de la delegació territorial de la Generalitat, i l'Hospital de Na Clara amb poques referències i probablement en els entorns del burg de Sant Feliu. Anna Gironella documenta extensament els centres i descriu que «els hospitals medievals acollien persones pobres i desvalgudes, fossin pelegrins, rodamons, malalts, ancians o infants abandonats».
A la tercera ponència, Céline Mutos Xicola exposa el tema «Transcendint pobresa i moral: dones i supervivència a la Casa de Misericòrdia de Girona (1769-1781)», un estudi des de la perspectiva de gènere d'un establiment exclusivament femení de curta durada (1769-1781) fins que es va refondre en el Reial Hospici obert el 1781 i dedicat als dos sexes. Sovint i més enllà de les qüestions de caire moral l'ingrés de noies i dones podia respondre també a la utilització de «l'establiment com a estratègia de supervivència».
A la darrera ponència, Rosa Maria Gil Tort se situa en època contemporània i estudia «De la caritat d'Antic Règim a la beneficència pública contemporània: el pas de pobres a ciutadans en els segles XIX i XX». L'autora explora el trànsit dels models assistencials i de beneficència als centres de Girona i Salt, bàsicament l'Hospital de Santa Caterina i l'Hospital Psiquiàtric de Salt, les formes de gestió, l'evolució històrica dels curadors i curadores fins arribar al canvi de model assistencial i hospitalari en la perspectiva del desplegament ple de l'estat del benestar a les darreres dècades del segle XX.
Les comunicacions tracten diversos temes, des de l'arqueologia de l'antic hospital dels capellans ( Maribel Fuertes), als inventaris i biblioteca de l'Hospital de la Seu ( Jaume de Puig), la façana de la Pia Almoina ( Pere Freixas), la salut i la malaltia en temps de guerra en el segle XVII ( Xavier Solà), l'Hospital del Rei ( Mateu Guitart), l'alimentació de l'hospital de Santa Caterina ( Pep Vila), el manicomi de Salt i els seus horrors ( Josep Clara), i dues comunicacions sobre Banyoles ( Guerau Palmada) i Besalú ( Tura Clarà i Joan López).
Convé remarcar, com ho fan els dos directors dels Annals, Narcís Soler i Pep Vila, a la introducció del volum, que a aquest sisè congrés l'havien precedit congressos dedicats el 2000 a dos mil anys d'història de la ciutat, el 2003 a la Catedral, el 2009 a les guerres i el poder en el trànsit del segle XVIII i el XIX, el 2012 a la Girona del Barroc i el cinquè congrés el 2016 als monestirs i convents de la ciutat.
Els Annals, els Congressos, el cicle anual de conferències a la Biblioteca Carles Rahola i les visites guiades al voltant de temes monogràfics són els mèrits que acumula l'Institut d'Estudis Gironins que troba sobretot en les visites i en les conferències una altíssima demanda i un públic molt fidel.
Hem de remarcar per acabar que l'any vinent, el 2021, farà 75 anys de la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins i de la mateixa manera que l'any 1996 es va commemorar el cinquantenari aquest nou aniversari hauria de servir per donar un nou impuls a l'Institut, incrementar la seva activitat i augmentar el número de socis de l'entitat. En 75 anys s'han publicat 61 volums dels Annals i des de ja fa molt de temps la periodicitat anual es compleix de manera escrupulosa i puntual. Malgrat el caràcter especialitzat de les aportacions als volums dels Annals, totes les col·laboracions són susceptibles de despertar un alt interès divulgatiu que ha de permetre situar la història de la ciutat al moll de l'os dels fonaments necessaris per a la construcció del futur.
