Cartes

Jesús Domingo Martínez girona

El papa Francesc ens exhortava a veure en l'altre un germà i a construir una societat més fraterna. Es tracta d'un discurs des de la fe que, però, té clares repercussions socials. Enfront de la tendència d'excloure l'altre, la doctrina social de l'Església apel·la a un model inclusiu. Des d'aquesta perspectiva, una democràcia madura és aquella en la qual els diferents governs renuncien als seus programes de màxims ideològics per afavorir marcs en els quals tots trobin fàcilment cabuda. Aquest va ser, bàsicament, el significat de la Transició espanyola. Avui aquesta Transició és en ocasions qüestionada. No només amb paraules, sinó també amb alguns fets, com succeeix amb, l'acabada d'aprovar, llei d'educació, un d'aquests exemples en què sembla primar l'intent d'excloure un important sector de l'escola, la concertada, en contraposició al pacte consagrat en la Constitució i el seu reconeixement del paper protagonista dels pares i de la iniciativa social.

Planificar l'Empordà

Josep M. Loste Romero Portbou

A l'Empordà es necessita urgentment incrementar les dotacions de Mossos d'Esquadra. Cal tenir molt present que l'Alt Empordà és un territori molt estratègic. És una comarca transfronterera amb dues fronteres viàries molt importants, la Jonquera i Portbou, en què travessen tres grans infraestrutures terrestres l'AP7, l'N-II i l'N-260, a més de dues froneres ferroviàries, el tren convencional de la línia R11 de Barcelona Sants a Portbou-Cervera de la Marenda i el TAV/TGV de Vilafant, en conseqüència i a això li afegim que és una comarca molt empobrida a causa de la crisi de dos sectors econòmics molt tocats com són la construcció i el turisme, amb una mà d'obra molt poc qualificada, tant immigrant com del país, un centre penitenciari important, amb uns mil reclusos com és Puig de les Basses i un fracàs escolar molt considerable, tenim un veritable còctel, social i polític, molt explosiu. Per què no s'ha planificat i coordinat millor, des les institucions aquesta greu problemàtica abans que covés l'ou de la serp?

Acceptar

Albert Altés Segura llançà

És molt curiós veure com acceptem que fins que no arribi la vacuna contra el coronavirus la nostra vida no podrà començar de nou! Quan pensàvem que el Sapiens dominava el món i que l'únic enemic era ell mateix, ara veiem que un petit miccroorganisme ens ha derrotat àmpliament! I encara sort que hàgim trobat la manera de combatre'l a temps! Vull dir que poc a poc ja trobem bé que portar la mascareta sigui tan normal com anar vestits. Deixant a banda els que no hi estan d'acord, a ningú se li escapa que el problema és molt greu. Potser sí que la lluita es podria haver enfocat diferent (altres tipus de confinaments, més sanitaris, ampliar o generar espais adequats, etc.) però la realitat és que hi ha molta gent arreu de la terra que pateix i es mor per aquesta causa. Quina lliçó d'humilitat tan bèstia! Un enemic fantasmagòric ens ha avisat a tots plegats d'un fet que ja sabíem: que som mortals! Almenys que aquest fet ens ajudi a despertar i valorar millor la vida.

Volen podrir l'ètica cívica

Xavier Serra Besalú girona

Per poca filosofia que s'hagi estudiat, sabem que -segons els escolàstics- el bé és difusiu per ell mateix (bonum diffusivum sui), i és veritat: amb el bon exemple, amb els comportaments nobles i heroics es construeix. Quina sort en tenen els més joves i tots plegats. Però també és cert -no sé si els medievals n'eren conscients- que el mal també ho és, d'encomanadís, i que «destruir» és força més barat i fàcil que «edificar». Tota aquesta porqueria que escampen uns policies que algú paga per esbombar fantasies malicioses, o la xafarderia il·legal per humiliar i desacreditar «sí-que-importa-qui», és molt lamentable; i també el ressò que els donen periodistes que els fan conxorxa. N'avergonyeixen èticament la professió. Els tribunals mai els tocaran un pèl, perquè ja sabem qui són els qui jutgen. Però això, sent operatius, l'únic que queda és ser bo, dir la veritat, i seguir fent el bé: ens estan podrint l'ètica cívica catalana, un dels tresors del país. Sentim-nos-en dipositaris i que els joves vegin el bon exemple, difusiu també.