La nena I el mar

- Bon dia, nena.

- Bon dia, cinc gira-sols

Només un dia es pararen un moment i els gira-sols es van presentar: número u, dos, tres, quatre i cinc. La nena va dir que el seu nom era nena.

No hi dona gens d'importància que les flors caminin perquè ha observat que les margarides i les roselles de vermell escarlata ballen quan el vent fa música fregant el seu arquet a les cordes dels seus violins.

Un dia s'alarmà quan veié que un portava part de la cara embenada i ulleres de sol.

- Què li ha passat al gira-sol número tres?

- Té el cap a tres quarts de quinze. Es distreu massa i un ocellot que volava baix li ha picotejat la flor i li ha arrancat unes quantes granes de les galtes.

- Que et milloris.

La nena li va acaronar la cara».

2.- «Quan la nena va anar a la platja el mar s'havia posat dret com un ciri. Va extasiar-se admirant l'extensa làmina líquida vertical, ratllada pels gargots blancs de les barques. Tanmateix s'adonà que és més fàcil nedar en la mar plana que no cap amunt.

Malgrat la dificultat deixa el mar enlairat com l'havia trobat. Potser demà li clavaria una empenta i l'ajauria, però ja li agrada, ja, que el mar sigui tan juganer».

3.- «La nena que va trobar enlairat el mar formant un rectangle vertical, avui, quan ha anat a banyar-se, el mar l'ha tornat a sorprendre perquè havia agafat tota l'aigua i l'havia posat dins d'un immens disc blau.

Les barques i els grans vaixells navegaven d'est a oest, altres pujaven, altres baixaven sense sortir dels límits. Ves a saber a on anaven.

Li va agradar molt aquest cercle i decidí quedar-se'l, però el pintà de vermell. Va posar-li una argolla lligada a un cordill i se l'endugué; ara tothom la felicita perquè presumeix d'un globus molt gros».

4.- Els nedadors sotgen l'horitzó i allà al fons observen arbres bellugadissos penjant de l'estenedor, de la línia recta de l'horitzó.

- Què li passa avui al mar que no s'acosta?, li pregunten els banyistes a la nena.

- A voltes es fa el cançoner i vol ser pregat. També hem de pensar que el mar és un vellet cansat de fer des de temps immemorial la mateixa feina, aguantar vaixells, balenes i peixos que es remouen per la seva panxa.

- Què hem de fer, digues?

- Agafar cordes, amarres, maromes i lligar-les a les armelles de les ones perquè pugui desbloquejar-se.

Estiraren amb força i van veure com la mola d'aigua es desfeia i començava a omplir els vuits i s'anava aproximant alegrement.

El mar quan tocà terra va fer sortir ones que repartiren regals als que l'havien ajudat, estrelles de mar, corns marins, caragoles, després va treure una ona més gran que alçà la nena i tots la veieren com nedava feliç damunt dels seus caps».

5.- «El mar és una congregació movedissa i sonora de vels, cintes i fils líquids.

La relació d'amor i enjogassada entre la nena i el mar crea situacions plaents que vaig transcrivint perquè em deleix el mar i m'estimo la nena.

Quan ella ha trepitjat la platja el mar li havia deixat damunt la sorra tres ones escollides perquè se les emportés, li farien companyia i la divertirien.

En cabdellà una al seu cos, nascuda en un fiord, i a cada mà una ona, la de color blau, grega, la magenta, turca.

Les deixà al porxo i entaularen diàlegs sobre llurs vides i encara que no s'entenen riuen molt. La nena, com que comprèn el que diuen, s'ha assabentat dels trajectes per oceans procel·losos i del nom de les embarcacions que volien ratllar-les i si alguna ho aconseguia, elles es recomponien.

Els demana que no s'eslleneguin, ni s'esgarrinxin en els esbarzers perquè les hauria de portar a sargir a cal baster. Els agrada enfilar-se sigil·losament als arbres per esquitxar els ocells, com també flueixen empaitant gats i conills.

Al cap d'una setmana les va retornar al mar perquè s'enyoraven».

6.- «La nena s'ha empescat una denominació més justa per definir amb precisió científica el mar.

- Escolta, mar, et volia preguntar si t'agrada que et diguin mar, un nom petit, de tres lletres, jo crec que te'n mereixes un de més llarg, que imposi, que es correspongui amb la teva immensitat i que et faci justícia. En lloc de mar t'haurien d'anomenar: «Una gran extensió d'aigua salada que toca continents, on el cel porta els seus núvols a carregar i els vaixells van per la superfície, alguns peixos, no. Aguantes el pes de moltes illes amb palmeres o no. T'agites i t'aplanes, segons com ets aquí i segons com ets allà.

- Gràcies, però ja m'agrada dir-me mar».

7.- «Un pintor li va regalar a un meu amic una illa amb un nàufrag i una palmera.

Després de capficar-se i patir molt per l'estat del nàufrag, de cuidar-li l'illa feinejant els horts, donant menjar a l'aviram, regar la palmera i fer fora les foques, va concloure que a ell no li havia regalat un nàufrag en una l'illa sinó que ell havia sigut regalat al nàufrag de l'illa de la palmera».

Ànims i que tinguem sort!