Aunes eleccions s'hauria de discutir de programes i per parlar-ne crec que cal tenir present en quin context ens trobem. La política catalana no es pot concebre sense parlar d'Espanya i d'Europa. D'Espanya se'n parla però moltes vegades es tendeix a prescindir d'Europa quan, cada cop més, moltes coses es decideixen a Europa. La sortida de la crisi del 2008 amb l'austeritat o la d'ara amb el programa de recuperació, els plans de vacunació contra la pandèmia, el programa Next generation que marcarà el canvi a un desenvolupament sostenible, etc. es decideixen a Europa.
Per això em resulta difícil entendre el paper dels partits que no tenen projecte espanyol i europeu. Els partits que avui defensen el procés sense cap autocrítica (la CUP i JxCat) consideren Espanya com el causant de tots els mals de Catalunya, un país no democràtic, repressor, lluny de la visió que es té des d'Europa de la democràcia espanyola. Quant a Europa la CUP no hi té representació ni referent i JxCat no se sap quin projecte defensa després que els seus eurodiputats no hagin pogut inscriure's, per motius ideològics, en cap dels grups que tenen projecte europeu i, es trobin sense referent. ERC i el PDeCAT sembla que volen sortir de l'atzucac del procés, volen pactar amb el Govern espanyol i participen en el projecte europeu (més el PDeCAT que ve de la tradició europeista de CDC i menys ERC que en parla poc). S'haurà de veure fins on arriba la seva voluntat de diàleg i negociació i què plantegen. Per altre costat, Vox defensa eliminar les autonomies i se situa a l'òrbita dels partits ultradretans que defensen enfortir els estats i debilitar o fins i tot desfer, la UE. PP i Ciutadans tenen projecte espanyol i europeu, participen en la construcció d'Europa però el seu projecte autonòmic és bastant feble i a Catalunya plantegen una política de mà dura sense donar oportunitat a pactes que obrin la porta a solucions raonables.
És en aquest context que cal plantejar el projecte de les esquerres (PSC i comuns) que tenen projecte per Catalunya, per Espanya i per Europa. El projecte passa per la col·laboració entre els tres nivells, enfortir l'incipient estructura federal que suposa l'estat autonòmic i el projecte europeu. Per això compten amb els referents espanyols i europeus que defensen aquest projecte. Aquest és el projecte clarament definit del PSC i un xic més difuminat dels comuns. Va acompanyat pel convenciment que, en les actuals circumstàncies, cal obrir un espai de diàleg a Catalunya per intentar tornar a cohesionar la societat catalana suturant la fractura actual, tornar a governar per a tots per resoldre els problemes dels ciutadans i tornar a posar en marxa la Catalunya emprenedora i innovadora que necessitem, lluny de somnis que ens han portat a l'atzucac actual. En aquest context s'ha d'emmarcar l'operació Illa del PSC que si s'intenta veure com un fet aïllat, un simple canvi de candidat perquè les enquestes diuen que té més possibilitats d'èxit (que també conta, sens dubte), crec que estaríem cometent un greu error. Els socialistes tenen en ment un projecte per Espanya i Europa i el projecte espanyol que ha d'acompanyar el projecte català passa per intentar situar Iceta al ministeri d'administracions territorials. Iceta seria l'encarregat d'intentar portar a terme un aprofundiment en clau federal de l'estat autonòmic, el que ja volia fer quan els independentistes, amb un ús sectari del reglament del Parlament, van impedir que fos president del senat. Es tractaria, per exemple, de regular les comissions sectorial i de presidents de CA, d'aconseguir un pacte de finançament, de reformular el paper del senat, etc. Es tractaria de la implementació i regulació d'un federalisme de fet tenint present l'actual correlació de forces. És tornar al projecte d'en Pasqual Maragall que ara defensa, entre d'altres, el valencià Ximo Puig o la mallorquina Armengol i que, si nomena Iceta ministre, vol dir que també defensa Pedro Sánchez. El projecte suposaria un repte per als independentistes, que s'haurien de posicionar. El projecte també passa per participar a Europa, on el PSC té a Borrell com a vicepresident de la Comissió, en la màquina de comandament. Aquest és el programa que acompanya Illa com a candidat perquè aquest és el programa del PSC.
El parlament que sortirà d'aquestes eleccions serà molt fragmentat i obligarà a pactes i negociacions difícils. ERC diu que vol fer un govern en què hi participi JxCat. Després de veure i viure el desgovern actual ple de retrets i discussions que l'han fet inoperant, no ho veig gens engrescador. Més aviat penso que els dirigents haurien de començar a pensar en obrir un debat sense línies vermelles per trobar els acords que portin a un govern que governi. No serà fàcil i en aquest marc homes de tarannà tranquil com Illa poden jugar un paper important. No pensin que sols hi ha les possibilitats de govern que han sortit a la premsa, amb imaginació, paciència i intel·ligència es poden trobar més solucions.
Acabo recordant el que deia Antoni Puigverd sobre Iceta, «poques persones aconsegueixen ser felices sense odiar alguna persona, partit o nació. Iceta és una d'elles». Hi estic d'acord i afegeixo que Iceta té el gran mèrit d'haver creat un equip de persones, que no odien, ni insulten, que són intel·ligents i fan propostes positives (espero que també siguin felices): Núria Marin, Miquel Iceta, Salvador Illa i Eva Granados. Llegeixin i escoltin el que escriuen i diuen i veuran que tinc raó. Iceta ha aconseguit, en aquests anys de desert, definir un projecte i crear un equip que no és poc quan tothom donava per mort el PSC. Segur que té molt camp per córrer en el futur sigui ministre o no.
