Em nego en banda a utilitzar el termes «immunitat de ramat o immunitat de rajada». Són termes ofensius que a banda de propiciar la passivitat de la societat són incorrectes des de la perspectiva científica. La «Ciència» només té sentit en persones i societats responsables. Dit això, sí, cal que per tots els medis i quan abans millor aconseguir la immunitat col·lectiva global per la covid-19.

Si volem tornar a acaronar la família i amics, viatjar, fer vida social i que ?l'economia torni a rutllar és impres?cindible que un 70% o 90% de la població estigui immunitzada. Cal dir que aquest percentatge d'immunització és arbitrari donat que encara saben poc de com el sistema immunitari dels humans reacciona a la infecció de la covid-19 i encara sabem menys de com pot reaccionar davant de l'administració de les diferents vacunes que ja han estat o seran aprovades properament. En aquest sentit, és un motiu de satisfacció constatar que des de diferents països i empreses estan obtenint-se vacunes tècnicament diferents: és una garantia que podran a poc a poc establir-se quines són les millors per cada una de les situacions sanitàries de països i persones.

Aconseguir la immunització col·lectiva és difícil per molts motius. Un dels primers obstacles és els dubtes o resis?tències a vacunar-se. Les dades científiques i l'opinió dels experts és que és millor vacunar-nos que no fer-ho, més enllà o més ençà dels inevitables efectes secundaris que poden patir-se. Molt pitjor que els efectes secundaris per les persones i la societat és atrapar la infecció de la covid-19. Pel que sabem avui, només hi ha dos camins per immunitzar la població d'un territori: contreure la malaltia i superar-la o vacunar-se. Esperem que tothom tingui clar que és millor immunitzar-se vacunant-se que atrapant la covid-19.

També cal dir amb molta rotunditat que fins que no tinguem un bon nivell d'immunitat col·lectiva, no podem abandonar l'ús de la mascareta, ni la higiene ni la distància social, malgrat s'estigui vacunat. Dit això, hem de ser conscients que avui no saben amb exactitud quin serà el nivell d'immunització, ni quina durada tindrà, ni si les persones immunitzades per la vacuna transmetran o no el virus i per tant la malaltia a d'altres. Estem davant d'un virus nou i encara en saben poc.

Ningú estarà segur fins que tothom estigui segur o dit d'altra manera: la pandèmia no és el meu problema, és el nostre problema, és el problema de tots. La pandèmia ens recorda que vivim en un món compartit i globalitzat a on per estar sa i saludable ens hem de cuidar entre tots. Això implica que cal ineludiblement pen?sar en com podran vacunar-se els països en desenvolupament que no tenen ni recursos ni estructures pròpies per poder vacunar la seva població. Paradoxalment, ajudar aquests països ens protegirà. Ara més que mai cal entendre que ens cal la cooperació internacional per assolir la immunització col·lectiva del planeta.

És una obligació moral social, aplicar totes les mesures per evitar infectar-se i transmetre la covid-19 i també vacunar-se. La prioritat social i política és prevenir la malaltia i les morts que poden tenir lloc i per això cal fer el que calgui, més enllà o mes ençà de que agradi o no a la població, als negocis o a les empreses. Sense salut, no hi ha economia, ni es pot gaudir del benestar que hem conegut fins ara. És cert que encara no saben amb certesa els efectes secundaris i la taxa d'immunització de les diferents vacunes que estan apareixent. Però del que si que podem estar segurs és de que no hi ha vacunes contra la por ni contra la irresponsabilitat social.