Fa pocs dies, un grup de veïns i comerciants del Barri Vell entregava més de mil firmes reclamant solucions contra l'increment de la delinqüència i l'incivisme. A Sant Narcís i Santa Eugènia, les queixes han estat també habituals en els últims mesos. Ens asseguren que la percepció dels veïns no coincideix amb les dades, i que el nombre de delictes ha baixat. El que no expliquen és la impotència de molts veïns o comerciants que, després d'haver passat un cop per la comissaria, tenen la sensació que presentar una denúncia per delictes menors serveix de molt poc, la qual cosa desincentiva tornar-ne a presentar.
La majoria de veïns que es queixen reclamen, sobretot, més presència policial. És una opció, però no hauria de ser l'única. El gironí Jaume Curbet Hereu, un dels grans teòrics de la seguretat del nostre país, qüestionava ja fa més de deu anys que la lluita contra la inseguretat als carrers passés només per un increment de la presència policial.
Posar un policia a cada cantonada és materialment impossible. Hi ha qui aposta per omplir la ciutat de càmeres de seguretat, però més aquests àngels de la guarda digitals també tenen contrapartides pel que fa a la llibertat dels ciutadans. Actuaria de la mateixa manera a la via pública si sabés que hi ha una càmera que l'està gravant? Li agradaria viure en una ciutat controlada per un Gran Germà? Aquestes no haurien de ser les úniques alternatives.
Apuntava Curbet que la política de seguretat no es podia pensar d'una manera aïllada i que s'havia de vincular a actuacions en benestar social, educació i salut. Més enllà de solucions immediates, també caldria pensar en el mig i el llarg termini, en pressionar els legisladors per castigar la reincidència, i en articular mecanismes de seguiment i assistència a delinqüents habituals i el seu entorn. Mesures que probablement els nostres governants consideraran massa cares i amb escassa rendibilitat política.
