26 de març de 2021
26.03.2021
Diari de Girona

El portal del col·leccionista

25.03.2021 | 22:57
El portal del col·leccionista

Dimecres vinent 31 de març de 2021 tancarà les portes la botiga de Joan Cortés López al carrer de la Força. Una història de quaranta-set anys farcida d'anècdotes, amistats, cultura i col·leccionisme; una història de vida al cor del Barri Vell de Girona. Joan Cortés, pintor i decorador, va ser molt abans col·leccionista que venedor de llibres de vell i de postals i de moltes altres coses. Fins al punt que encara ara en molt bona mesura primer és la seva col·lecció i després la venda. Primer la devoció i la vocació i després l'intercanvi, en una escala de valors que en Joan sempre ha practicat.

Va començar al carrer de la Força número 12 de manera oficiosa el dia de Sant Narcís de 1973 i de manera ja oficial el primer de gener de 1974. Mossèn Jaume Marquès Casanovas al llibre Casals de Girona IV (Girona, Ajuntament, 1984) ho esmenta explícitament a l'article sobre la Casa de Sant Llorenç (n. 12 del carrer de la Força): «L'entrada és una porta dovellada amb arc de punt rodó, que per un carreró cobert condueix a un pati interior força ample, al fons del qual hi ha l'escala d'accés als pisos superiors. Al passadís d'entrada hi té una botigueta i un aparador de llibres antics el col·leccionista Joan Cortès. A l'esquerra de la portalada hi ha un bar amb entrada independent».

L'any 1991 es va traslladar a un dels baixos de la casa número 25 del carrer de la Força, propietat d'Andreu Tuyet Santamaria des de principis del segle XX i de la família Cors i Vall-llobera des de 1936, estada de personatges notables, i casal d'estructura potent amb baixos preparats per a vincular les propietats rurals dels estadants amb la vida urbana: celler, rebost, quadres, i amb estructures medievals de clares ressonàncies jueves. L'estretor del primer establiment i el creixement exponencial dels fons bibliogràfics que Joan Cortés anava acumulant van fer inviable aquell lloc i van conduir a un espai més ampli. En Joan ensenya encara ara la fotografia de com era aquell local quan ell hi va entrar, molt destartalat, i en què es va convertir, ben rehabilitat, al cap de poc temps. Amb els anys l'amuntegament de llibres va anar creant diverses capes horitzontals i verticals que feien inaccessibles les prestatgeries originàries i en el petit espai distribuïdor de l'entrada en Joan hi ha tingut organitzat un centre de treball per a la tria de postals, fotografies, estampes, goigs, recordatoris, impresos, manuscrits, documents, àlbums, felicitacions de Nadal, factures, dietaris, llibres de comptes, diaris, revistes, anelles de puros, fulles d'afaitar...i una gran diversitat d'objectes de paper que han esdevingut el seu món durant aquests prop de cinquanta anys.

Des del mateix moment de l'obertura del seu primer establiment a la Força en Joan va promoure la Fira de col·leccionisme de la plaça de Catalunya, primer en solitari i a poc a poc amb noves incorporacions fins a esdevenir una referència i un focus d'activitat i intercanvi cada diumenge. Més endavant hem trobat cada dissabte en Joan a la Fira del carrer Pons Martí i de la plaça de Sant Feliu aprofitant la proximitat d'una casa al carrer de la Barca de la seva propietat on hi guarda una part important dels seus fons bibliogràfics. I cada any amb fidelitat absoluta l'hem trobat en el mateix indret a la Fira del dia de Tots Sants. Aquestes iniciatives les va promoure sovint a títol individual però sota l'empara de la Societat Filatèlica perquè administrativament no hi havia encaix per a la iniciativa individual.

Amb els seus coneixements i experiència va promoure diverses iniciatives per impulsar el col·leccionisme de postals, amb exposicions a la Fontana d'Or (1977), a la Sala Fidel Aguilar (1977-78) i al Col·legi d'Arquitectes (Fires de 1981), exposicions d'exlibris i exposicions de paper imprès, sempre amb èxit assegurat i renovat.

Sovint a Presència, a Los Sitios, al Diari de Girona, al Punt i a Nou Diari s'han fet ressò de les seves activitats polifacètiques i a Los Sitios conjuntament amb en Xavier Romero, han escrit articles de referència com, a tall d'exemple, la sèrie «Cartofilia, el mundo de las tarjetas postales».

I fou amb les dades de la seva pròpia col·lecció i el coneixement adquirit que amb motiu de l'Exfilna de 1987 va publicar el llibre Catàleg de la Postal Antiga de Girona (1896-1960) (Girona, Impremta Palahí, 1987), que va esdevenir un referent de forma immediata. Així ho acredita amb les seves cites en David Iglésias a «L'edat d'or de la postal a Girona», publicat a Fotografiar Girona (II), Creació, tècnica i memòria (Girona, SGDAP, 2018).

La continuïtat és un valor i prop de mig segle animant l'activitat del carrer de la Força té molt mèrit. Des del primer moment la visita al Portal era obligada i molt sovint apart de buscar antiguitats renovades era l'oportunitat de tertúlies improvisades i trobades fortuïtes amb personatges que se sentien atrets per la singularitat de l'establiment que ha donat al carrer de la Força un segell especial. Ara es fàcil de veure però fa quaranta-set anys era una aposta pionera i una manera de sumar-se al procés de renovació i reactivació de tot el Barri Vell. Veïns i forasters hem freqüentat l'establiment i hi hem trobat acollida càlida i aliment espiritual per les dèries col·leccionistes de tothom. En Joan Cortés té un munt d'anècdotes que transcendeixen el sentit anecdòtic i esdevenen per als seus protagonistes un valor essencial. El valor de la troballa, del missatge ocult, d'una nova mirada sobre un paper antic. El valor de tornar a la vida i atorgar perfils nous als missatges de cartes i postals aparentment anònims però sempre amb un batec de vida al darrere.

En Joan ja fa temps que va anar cedint el pas a la seva filla Jèssica Cortés, que dins el maremàgnum de la botiga ha introduït, complementant la memòria del pare, les referències segures de la informàtica i ha anat entrant les dades immenses, sovint invisibles. Així, en un canvi generacional sense solució de continuïtat s'assegura l'encadenament de l'activitat de pare a filla. Ara, però, els nous temps manen i en un món cada cop més digital i virtual el Portal tanca i continuarà la seva activitat des d'internet a través del compte de Todo colección.

Els dies de vacances escolars i l'any passat durant el temps de confinament escolar la Jèssica portava la seva filla Anaïs al Portal. Des d'una cadira baixa, vermella, a la seva mida, just al davant del pas de la porta, l'Anaïs ha jugat amb nines, ha llegit contes, ha fet deures, i ha escoltat atentament les converses dels adults, amb un punt de timidesa i una curiositat evident. Avi, filla i neta han interpretat sovint una història intergeneracional, envoltada de llibres. Pujant per la Força des dels Quatre Cantons hi he parat sovint per mirar, per parlar i per recuperar la respiració. La calidesa dels amfitrions i la calidesa dels llibres es perdran ara en la fredor de l'era digital. La Força perdrà una fita, un punt referencial i res ja no serà el mateix. Ens podem deixar anar des d'ara pel camí del lament i de la nostàlgia; però és més positiu i té més sentit deixar-nos anar pel camí de l'agraïment a quaranta-set anys amb un Portal obert de bat a bat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook