01 de abril de 2021
01.04.2021
Diari de Girona

La dieta mediterrània primigènia: l'últim sopar a Galilea

01.04.2021 | 00:26
La dieta mediterrània primigènia: l'últim sopar a Galilea

Fa aproximadament 23.900 mesos, segons el còmput de la tradició cristiana, que va tenir lloc el sopar més important de la història de la Humanitat. Jesús va donar a menjar pa i vi als dotze apòstols perquè, en ingerir-los, entressin en comunió amb Ell.

Dos científics italians, Generoso Urciuoli, arqueòleg, i Marta Berogno, arqueòloga i egiptòloga, es van proposar investigar què van menjar exactament en aquell àpat, a partir dels hàbits alimentaris a Galilea a principis del segle I. National Geographic va oferir, fa temps, un extens reportatge sobre l'important canvi climàtic que havia propiciat el sorgiment de l'agricultura en el llevant mediterrani (Israel, Egipte, Síria, Líban, Jordània) i que va fer possible el cultiu del blat, de l'olivera i de la vinya, els tres aliments bàsics mediterranis.

Fa dos mil anys a Galilea era costum de fer dos àpats al dia. El primer, a mig matí, consistia en gra torrat, olives, figues i altres fruites, pa untat amb oli o vinagre, o bé, untat amb all i ceba. El segon àpat es feia a la tarda, consistent en una sopa o guisat de verdures i llegums, que se servia en un bol comú en el qual cadascú mullava el seu pa. La fruita no hi faltava. A vegades s'hi afegia formatge. Per beure, vi i aigua. Un exemple exacte d'aquesta dieta es troba en el Llibre de Rut.

La famosa representació pictòrica de L'Últim Sopar de Leonardo da Vinci no té gaire a veure amb la realitat. Jesús i els seus deixebles no varen menjar entorn d'una taula rectangular i alta, sinó en una taula més baixa on tots menjaven en una posició reclinada, asseguts a terra sobre un coixí o una catifa, com era costum a Galilea. Els bols i les gerres eren de pedra perquè no transmetien impureses. Segons la tradició imposada per la Torà estaven expressament prohibits determinats aliments i, per tant, en l'àpat no hi podia haver insectes, carn de qualsevol animal que no mastegui el menjar i tingui una peülla partida, porc, marisc, peix sense escames, aletes, amfibis, rosegadors ni sang. Era la dieta mediterrània primigènia...

L'Últim Sopar, segurament, va ser un àpat frugal i estricte: pa, vi i tsir, una salsa fermentada de «garum». L'evangeli de Joan explica intencionadament que Judes Iscariot va mullar el seu pa en el bol de Jesús, donat que estava reclinat al seu costat. L'Últim Sopar va complir, doncs, l'estricta i frugal tradició alimentària jueva i mediterrània de l'època.

CODA.- Cajal, al final de la seva vida, ve deixar escrit el seu règim dietètic, en el seu últim llibre El mundo visto a los ochenta años. Què diria avui el nostre Nobel de Medicina en comprovar que el seu règim dietètic, fruit de la seva reflexió científica, com a metge i com a malalt alhora, coincidia amb la dieta, frugal i estricta, de la gran tradició monàstica cristiana que seguien els monjos benedictins, cistercencs, cartoixans i trapencs en els seus monestirs i abadies? Què diria en comprovar que el seu règim dietètic coincidia també amb la dieta, frugal i estricta, de la gran tradició jueva, que van seguir Jesús i els seus deixebles a l'Últim Sopar?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook