Estem en la societat de la ?informació, mai hi havia hagut tanta informació a l'abast de tothom i no obstant existeixen més bombolles informatives (i fins i tot «sectes» en el sentit de grups que segueixen directrius sense qüestionar-les) que mai. El tema ha atret l'interès de molts estudiosos, jo, com observador els donaré la meva opinió. Si analitzen el que reben a la xarxa, que és per on molta gent s'informa, veuran que a poc a poc el que reben va esdevenint més semblant al seu perfil. Igual que quan busquen un hotel en un cercador, l'endemà reben un allau de propostes d'hotels, la xarxa va depurant els continguts de forma que ens anem quedant només amb els més afins. Els grups ja es configuren per afinitats i la xarxa mateixa selecciona la informació d'acord amb el perfil de l'usuari i això porta a una informació que no és el plural que seria convenient. Acabem en una bombolla informativa i l'enriquiment que suposa contrastar opinions i dialogar amb gent que pensa diferent se'n ressent. La paradoxa és que en la societat «més informada», les persones viuen en bombolles, sense contrast d'opinions. A més Twitter i altres xarxes restringeixen la longitud del que es pot escriure i, per tant, els missatges són esquemàtics, no permeten argumentar ni matisar. Molts tuits acaben essent més enginyosos que informatius i quan no s'està d'acord amb algú es cau fàcilment en l'insult. Afegeixin que un tuit molt sovint és una reacció en calent, sense reflexió. Crec que això té bona part de responsabilitat en l'actual clima de crispació i falta de consens.
Això que els he explicat crec que conforma part del rerefons de la situació catalana. En un acudit, J. L. Martín feia un retrat magistral de la realitat catalana, contenia 4 quadres. El primer estava ple de persones, els catalans deia, el segon només la meitat estava plena i deia la meitat que van votar, el tercer sols tenia ocupada una quarta part i deia la meitat de la meitat que van votar partits independentistes i el quart també tenia sols una quarta part plena on es veien dos grups barallant-se i llençant-se banderes i deia la meitat de la meitat dels catalans es divideixen en dos meitats que sempre es barallen. Però deixant a part l'acudit, la meva percepció és que avui els que voten independentista formen una bombolla informativa (només s'informen a TV3 i altres mitjans subvencionats per l'independentisme) i d'ells la meitat formen una secta separada de la realitat i disposada a defensar o saltar contra qui sigui quan se li demana. Va passar després del judici, algú recorda el tsunami democràtic? Doncs uns dies va moure milers de persones fent destrosses, ocupant l'aeroport, etc. Encara avui ningú no ens ha dit qui donava les ordres però la meitat dels independentistes van seguir les seves indicacions sense preguntar res. La secta dels que jo anomeno hiper-ventilats segueix qualsevol indicació dels «bons catalans», qui dona les ordres i on porten són preguntes massa complicades i hi ha una col·lecció de mercenaris, tots ben pagats amb diners públics, que no tenen altre feina que alimentar-los perquè no es relaxin. Per això passa el que va passar amb en Serrat o amb la Coixet o ara amb en Cercas. La secta és un exèrcit de gent disposada a insultar, etc a qui no pensi com ells. El problema més greu, com deia molt bé en Xargayó el diumenge en aquest diari, és que els dirigents independentistes, que van ajudar a crear-los o simplement van mirar cap un altre costat, no tenen nassos per dir que això és antidemocràtic, són uns covards. Ho va ser Puigdemont quan no va convocar eleccions i no va fer efectiva la república i quan va fugir, ho són ara tots ells quan no diuen que hi han coses que no es poden fer en una societat democràtica. I després ens venen amb el conte que Espanya no és una democràcia. Davant la secta d'independentistes radicals els líders no s'atreveixen a dir-los el que són, estan «acollonits». Menys mal que la majoria dels que anomenen constitucionalistes som demòcrates, no hem format cap secta. La conversa Rahola-Madí, és la demostració de que el lobby periodístic organitzat (els ?mercenaris) existeix i jo, que estic en contra d'aquestes pràctiques, m'alegro que no hagin hagut de suportar una campanya com les d'en Serrat, la Coixet o en Cercas pel be de la democràcia a casa nostra.
Per acabar deixi'm dir-los que entre tant soroll, acabem no veient les coses importants. La vacunació avança a bon ritme i aquests dies s'han aprovat al Congrés dels diputats la llei de la infància i la del clima i hem conegut el pla de recuperació que el Govern espanyol té preparat per presentar a Brussel·les. La llei de la infància per intentar erradicar la pobresa infantil era una necessitat a crits i fou aprovada per casi unanimitat, la del clima tot i les abstencions de PP i Ciutadans es va aprovar amb l'únic vot en contra de Vox. La discreta i eficient Ribera, reconeguda a tot arreu pel seu treball a la cimera de París, ha fet un bon treball. Em preocupen les seves declaracions a Barcelona en les quals deia que el govern català no ha contactat amb el seu ministeri (aquí no hi ha l'excusa del Rei com en el cas de Seat) sobretot quan Catalunya va retardada en el tema d'energies renovables (només un 19% de l'energia que produeix és renovable, de les més baixes de les CA). Quant al pla de recuperació entrem en el temps de descompte i aquí ens agafa discutint sobre càrrecs i consells de la república. A Espanya es discuteix sobre el govern de coalició però va treballant, aquí tenim una baralla paralitzant i permanent.
