La despoblació es va anant convertint en una realitat a l’Estat, també a gran part de Catalunya, fa 70 anys a causa de l’economia, l’educació i els serveis. No és un problema d’avui. Milions d’espanyols que es van traslladar a viure a grans o mitjanes ciutats tornen al seu poble d’origen a passar dies o temporades, amb notable alegria, amb certa dosi de nostàlgia bona. Les arrels es revifen, els llaços familiars es consoliden, ningú es considera superior a ningú per haver aconseguit a les ciutats una projecció laboral, acadèmica o social que als pobles no han pogut aconseguir, la convivència rural enriqueix a uns i altres.
L’Espanya buidada ens va donar un exemple, que és una autèntica fita de lluita per frenar la despoblació, per aconseguir una qualitat de vida en els pobles d’acord amb el nostre temps i el desenvolupament tecnològic. Penso que no és qüestió de nostàlgia, sinó de qualitat de vida, de justícia i drets.
