A l’escola hi havia una regla fonamental que tots sabien. Si tenies algun problema, havies de defensar-te tu mateix. Si li deies alguna cosa al professor, llavors ho passaries molt pitjor. Ni tan sols era una cosa imaginable dir-li alguna cosa a la teva mama. No dic que sigui correcte. Tot el contrari.

Una altra cosa, és clar, és que et posis a ser independentista revolucionari. Que intentis canviar el món, fins i tot saltant-te regles com el mal al proïsme i la Constitució. És clar que en massa, entre molts, amb el piló. Més encara: entre els joves d’Arran, que sempre han gaudit de total impunitat protegits pel govern de torn. I que després, quan les coses es posen lletges, quan t’enxampi la policia, hagis comès o no els crims dels quals se t’acusa, te’n vagis a amagar a la falda de la mama.

Així ho va fer la setmana passada Marcel Vivet, el jove que TV3 presenta com un heroi de la repressió de l’estat espanyol. Va anar amb la mare perquè el defensés. Amb pantalons curts. A en Vivet li demanen cinc anys de garjola per haver-li clavat una bastonada a un mosso el 2018, durant una manifestació holi en què els polis van acabar coberts de vistosos pigments indis.

És cert que a TV3 li encanten els familiars ploramiques, i quan circula un nou personatge portarà la seva mare al plató i se li entrevistarà fins a l’últim cosí llunyà. I que les mares catalanes són molt seves, també, això cal dir-ho. No et fiquis mai amb un dels seus fills. Però el que crida l’atenció és que aquests herois que demanen la independència de Catalunya ni tan sols s’han independitzat de la mameta, i s’amaguen al seu darrere.

I no és l’únic. El mateix fa el mosso d’esquadra Albert Donaire. La seva mare va pels jutjats de Girona demanant que es dugui a judici a qualsevol que li digui alguna cosa al nen. Jo, sincerament, quan els veig, quan noto en les seves cares de mares preocupades la pena, crec que pateixen per partida doble: per tenir els fills que tenen, que es fiquen en embolics per ideals als quals aspiren, i per haver d’arreglar l’embull quan la justícia els persegueix.

La meva mare també se les porta. Té molta mala llet. De tant en tant, quan parlo amb ella per videoconferència de WhatsApp, apareix colpejada. Com que ja és gran, de vegades cau al carrer. Això és el que ella diu, jo sospito que s’ajunta amb els del Club de la Lluita Mares. Només se’ls han d’evitar les penes.

Crec que si en Marcel Vivet vol la independència hauria de començar per rentar-se ell sol els calçotets.