Fa poc temps vaig descobrir que sóc una PAS (persona altament sensible). No em va sorprendre, ja que familiars i amistats sempre m’han dit que sóc sensible. Les PAS tenim una empatia molt desenvolupada, som molt intuïtives, presentem un gran sentit de la justícia, no obstant això patim davant dels canvis d’humor, d’actitud i de pensaments sobtats de les persones. Experts en psicologia puntualitzen que és rellevant aprendre a gestionar la nostra sensibilitat i saber protegir-nos, en cas contrari, pateixes estrès, ansietat i podem caure em estats depressius. I encara més en aquesta societat malaltissa sobrecarregada d’estímuls i d’actituds patològiques inconscients. Tot això ens crea malestar. Si creus que ets una PAS, no et preocupis, no és cap malaltia ni cap trastorn mental sinó que es tracta d’un tret neutral que constitueix un avantatge evolutiu per algunes coses i un desavantatge en altres segons Teresa Nandín, presidenta de la Associació Catalana de Persones amb Alta Sensibilitat (Acpas). Ara bé, cada PAS som diferents depenent de la nostra experiència, educació i esdeveniments vitals viscuts, ho viurem pitjor o millor. Tots tenim naps o cols i no ens ha de fer vergonya d’expressar-ho perquè és de persones valentes reconèixer, acceptar i expressar les nostres debilitats, alhora compartir-ho amb els demés per ajudar a fomentar una societat més tolerant, justa, democràtica i ètica.

A mesura que els pobles i les ciutats creixen, va creixent la capa d’asfalt que els envolta.

Tot seguit, sobre l’asfalt, acatant les normes d’urbanisme, s’hi construiran voreres, desaigües, clavegueram, fanals, parades d’autobús, rotondes, grans aparcaments,... i allò que havia estat un bosc, un camp ple de vida, un tros de natura, desapareixerà per sempre sota una espessa capa de ciment... I les temperatures aniran pujant.

Tenint en compta el rècords d’altes temperatures assolides darrerament arreu del planeta, es urgent que la nostra errònia manera d’entendre «el progrés», obri els ulls d’una vegada als responsables polítics : cal humanitzar els pobles, els camins, les carreteres, els patis de les escoles, ...; cal donar preferència al benestar dels ciutadans per sobre de tot. Urgeix implantar una llei que compensi les tones d’asfalt que ens ofeguen paulatinament amb una plantació proporcional de massa verda. Tot aquell que asfalti, ha de tenir l’obligació de reforestar, plantar i mantenir els arbres corresponents que en un futur reduiran les altes temperatures i absorbiran les emissions de C02 provocades pel trànsit. Aquesta llei hauria de ser especialment d’obligat compliment al Departament d’ Obres Públiques, destructor dels nostres paisatges i que ignora sistemàticament la seva recuperació.

No podem oblidar que de l’humus, (la matèria orgànica de la terra que estem ofegant), prové la paraula humanitat.

Vull recordar els més de 10.000 soldats que en aquestes mateixes dates, fa ara cent anys, varen perdre la vida en el Desastre d’Annual.

Eren soldats forçosos i ells també són part de la nostra memòria històrica.