El dia de l’alliberament El 31 d’agost a mitjanit es van acabar els peatges de la gran majoria de les autopistes catalanes. És el liberation day d’una societat que ha viscut amb peatges des dels anys 60 del segle passat. I no estava escrit que aquest dia arribaria. Aquí ho anem a explicar. Abans, la meva opinió sobre nous peatges o vies lliures: sens dubte que soc partidari d’un període inèdit on no s’hagi de pagar per circular. És l’alliberament del mal humor acumulat per tants anys on els peatges han estat senyera de greuge comparatiu. I un acte de gaudi del qual un no ha pogut gaudir mai, un fet primitiu, instintiu, indispensable. El mateix es pot predicar de qui no ha pogut menjar o tenir tracte sexual quan ho ha desitjat. Després ja es racionalitzarà, però primer s’ha de cancel·lar el desig reprimit. Així ho vam entendre els que vam posar la fi dels peatges com a condició per donar suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy.
Un pacte fora radar
Última setmana de maig de 2018. El grup parlamentari socialista registra una moció de censura contra el Govern d’Espanya. El candidat a la presidència de Govern és Pedro Sánchez. A principis de setmana els números per a l’èxit de la moció no surten. El PNB ha votat els pressupostos del PP i no ho veu. Els d’ERC anuncien el seu vot favorable en el primer moment. Al món convergent ja conviuen les dues pulsions que portarien a la seva implosió. Fa un parell d’anys Artur Mas ha cedit a Carles Puigdemont la presidència de la Generalitat sense tenir ni idea de qui era el seu successor, el qual passa d’ell des del minut zero. Ha intentat proclamar la independència sense tenir res preparat (la independència feta amb el cul) i se n’ha anat amb la rara habilitat de convertir-se en una icona per a una part de la població. Puigdemont és contrari a fer caure Mariano Rajoy (com pitjor, millor) i avorreix els que volem un canvi a La Moncloa amb els vuit vots clau. A l’altra part de la taula, José Luis Ábalos i Santos Cerdán. Allà es va parlar per primera vegada dels indults. Tombem Puigdemont amb la complicitat de Pablo Iglesias (que el confón amb una trucada el dimarts a la nit) i anunciem que anem a votar a canvi de res perquè no se’ns acusi d’autonomistes que practiquen el «peix al cove». Però tinc molt clar que oportunitats com aquestes es presenten poques vegades a la vida. Redactem un document no públic de compromisos d’inversió a Catalunya on també s’inclou la prohibició de tornar a prorrogar cap peatge. El document és acceptat per Pedro Sánchez abans de començar el debat, té els vuit vots. El divendres 1 de juny Espanya té nou president i comença el compte enrere per a la fi dels peatges. Gran paradoxa: Catalunya lliure de peatges per la via del pacte i l’acord. Per alliberaments, aquests. Els independentistes partidaris de mantenir Rajoy no han presentat resultats de les seves jugades mestres. Coses que passen...
Imprevisions
Que la majoria de peatges s’acabarien l’últim dia d’agost de 2021 era conegut des de feia anys, tot i els descreguts. Un pla de retirada de les cabines que permetrien evitar cues i fer més fluid el trànsit hauria de ser ràpid.
ja en marxa
Prou que es van retirar en poques setmanes les cabines del tram entre Cambrils i Alacant quan es va acabar la concessió el 2019. I una altra mostra d’innecessària improvisació és que tot just ara han decidit que els camions no circularan per l’antiga AP-7 els diumenges.
I els invisibles debats profunds sobre el finançament del manteniment de les autopistes alliberades. Em sembla que ens mereixem uns anys de gaudi d’un país no ple de peatges. Perquè ningú parla dels peatges a l’ombra. Molts dels que parlen de tot no saben ni què són els peatges a l’ombra. Quan algú circula per l’Eix Transversal o per la C-31 de Maçanet a Palafrugell amb la idea que està circulant per una autovia ja construïda i pagada, se li ha de fer notar que circula per una autovia construïda per una empresa que la va construir i que cobra durant anys, fins més enllà de 2040, per sis carreteres catalanes. Un comprar amb hipoteca i sobrecost, però que va solucionar colls d’ampolla de fa anys. No cal patir tant pel final dels peatges, gaudim-ho i d’aquí a un temps repensem tot el sistema. Però és que d’aquí a uns anys, no gaires, qui sap com ens transportarem...
