No anem bé amb la llibertat a Catalunya i jo fa temps que us ho escric. La llibertat no és important en aquest país. Hi ha moltes coses que venen abans que la llibertat. La pròpia idea de Catalunya –una determinada idea de Catalunya–. La suposada defensa del català, i dic suposada perquè la qualitat ha estat inversament i contrària a la subvenció. I per descomptat «els nostres». Tot això és més important que la llibertat. L’agressió que ha patit el director del diari e-notícies, a qui s’ha vetat l’accés a les rodes de premsa del Govern, ha estat òbvia i grollera, de república bananera, i el silenci de la immensa majoria dels diaris centrals a Catalunya és una altra demostració que la llibertat fa temps que ha deixat de ser el nostre afer, la nostra característica. A la roda de premsa de comiat de Messi del Barça es va veure el nivell periodístic de Catalunya. Ni una sola pregunta que no fos de fan d’aquestes que lloga una habitació als hotels de les concentracions per fer-se la trobadissa mentre passa el jugador. Però aquests espectacles, sense dubte grotescos i molt gràfics, són només la crema del cafè i com sempre el gruix de l’escàndol es concreta en els diners. En aquesta manera lleugera, sectària i manifestament indecorosa que ha tingut sempre el catalanisme de fer servir el diner públic.
Quants diners rep El Punt Avui? Si no rebés aquestes subvencions, hauria de tancar. El Punt Avui és el negoci fictici dels amics de Puigdemont, que reben i han rebut un conjunt de subvencions en proporció de 10 a 1 respecte del Diari de Girona. El 2020, segons les subvencions publicades per la Generalitat, l’entramat de Joan Vall i Clara, propietari de l’empresa editora d’El Punt Avui, va rebre vora 700.000 euros: 400.000 per al paper, 67.000 per a l’edició digital, 56.000 per al suplement L’econòmic i 160.000 per a L’esportiu i el setmanari La República. A aquests 700.000 cal afegir-hi un altre milió d’euros –aproximadament– en publicitat institucional també de la Generalitat. Durant l’època de Quico Homs i Artur Mas, el grup rebia més de 4 milions d’euros, i era el conglomerat més desproporcionadament regat per aquesta administració.
L’any 2020, el Diari de Girona va rondar els 200.000 euros de subvenció.
Aquesta és la vostra llibertat. Aquesta és la llibertat en la que creiem a Catalunya. I qualsevol columnista o redactor d’El Punt Avui o de l’Ara va a les tertúlies de TV3 o de Catalunya Ràdio. I així les tenim totes curulles de galifardeus i desdentegats. Heu vist l’Albert Soler al FAQS, alguna vegada? Al Tot es mou? Al Planta Baixa? Algun dels que hi van ha somiat escriure un article més brillant que ell? O més ben escrit, per no entrar en detalls?
Després hi ha Vilaweb i El Nacional, d’una banda, i l’e-notícies, de l’altra. Sempre de la Generalitat, El Nacional de José Antich va rebre el 2020 més de 120.000 euros en subvencions, i 600.000 en publicitat. De la Diputació de Barcelona (PSC i Junts), Antich va rebre quantitats similars en publicitat i presumia per Barcelona que aquesta administració li donava els mateixos diners que al grup Godó, que té un conjunt de mitjans de comunicació que li multipliquen per mil l’audiència.
Per cert, El Nacional publica cada dia el videoblog de Pilar Rahola. Qui el paga? Quines condicions li va posar Junts per donar-li l’exagerada suma de diners de la Diputació? Quant cobra del FAQS? Com pot ser que s’oculti sense conseqüències penals el que una periodista cobra d’una televisió pública, encara que ho cobri a través d’una productora privada? Com es pot entendre que una periodista tingui una presència veneçolana a una televisió pública per fer no més que vergonyosa –sobretot per a l’independentisme– propaganda? David Madí li volia encarregar el Telenotícies Vespre.
L’any 2020, Vilaweb, el diari més ortodox del Puigdemontisme i del Torrisme, va rebre de la Generalitat una subvenció de prop de 100.000 euros, i uns 130.000 en publicitat tot i pregonar als seus subscriptors/adeptes que no viuen de la publicitat. Partal encara avui agraeix a Carod-Rovira les monstruoses subvencions de la seva època que tan bé li van anar pagar la nova redacció/mausoleu familiar que es va fer construir al Raval.
L’e-noticies, del vetat director Xavier Rius va rebre l’any 2020 un total de 26.000 euros de la Generalitat.
Aquesta és la vostra llibertat. Que Xavier Graset hagi entrevistat la col·lecció sencera d’exterroristes de Terra Lliure, per a enaltir-los, també. Que es veti un periodista a les rodes de premsa del Govern és un atac tan greu a la llibertat, i al periodisme, que si els periodistes catalans tinguessin algun indici de decència i de dignitat no tornarien a entrar a la sala fins que al seu company li fossin retornades les credencials. Però som el país de Pilar Rahola i de la roda de premsa del comiat de Messi. Som el país en què Patrícia Plaja encara no ha dimitit i es permet a més a més de qualificar les idees d’un periodista en nom d’un Govern: li ha dit racista i masclista. Això és també la vostra llibertat. Sense ni entrar a valorar si Xavier Rius és o no és el que sigui, qui s’ha cregut que és una empleada pública per jutjar i ni tan sols valorar les idees d’un periodista? Qui és un Govern per limitar la llibertat d’informació pel que opina que pensa un periodista?
La llibertat no és important a Catalunya. No ens agrada, no l’estimem, no la sabem fer servir. No ens interessa. La retorcem. La prostituïm. De fet, no l’entenem. Tenim més prejudicis, més sectarisme, més acomplexament que vertebració d’homes lliures. Que el catalanisme, ara convertit en independentisme, hagi encadenat només derrotes durant la seva tristíssima història, té a veure amb aquesta idea de llibertat. Però que l’altra part s’hagi deixat trepitjar d’una manera tan sistemàtica i brutal, també.
El que som i ens passa no té cap secret.
