El diumenge 21 de novembre, Laia Palau jugarà a Fontajau. No és cap novetat. En les últimes quatre temporades hi ha jugat molts cops; i ho continuarà fent, com a mínim, fins a final d’aquesta. Però les oportunitats es van acabant... Palau ha anunciat aquesta setmana la seva retirada de la selecció espanyola després de 314 partits i 12 medalles, incloent-hi aquí una plata olímpica als Jocs de Rio de Janeiro, però els seus èxits esportius, els que ha aconseguit amb la selecció o amb clubs com Universitari, Bourges, València, Polkowice, Praga i Girona, no són el llegat més important que deixarà la base nascuda a Barcelona el 1979. «Meto canastitas, pero ¿qué aporto al mundo?», deia ella mateixa fa un parell d’anys en una entrevista amb El País on, com ha fet sovint, Laia Palau donava voltes a la transcendència que es dona, per exemple, al fet que ella hagi participat en quatre Jocs Olímpics en comparació a la d’un treballador, anònim, de qualsevol feina de les que fan girar cada dia els engranatges de la societat. Segurament, l’escepticisme de Palau no està mancat de sentit si el «¿qué aporto al mundo?» el redueix a punts, victòries o títols i no pas al seu llegat més valuós: el record de les nenes que l’han vist jugar, , a Fontajau o (o davant d’una televisió), i han dit «jo vull ser com la Laia Palau».
«Quan les noies vegin altres dones fent aquesta feina, veuran que també la poden fer». La frase no és de la Laia Palau. És de la xinesa Zhang Xian, una directora d’orquestra que va ser la primera dona a ocupar la plaça de directora titular de la Filharmònica de Nova York. Això és el que ha «aportat al món» Laia Palau. No és l’única, si canviem de pilota, futbolistes del Barça com Alexia Putellas o Adriana Bonmatí també estan jugant (i jugaran) un paper clau per trencar vells esquemes mentals. Però, a Girona, Laia Palau sempre serà especial. Ho serà per haver ajudat a aconseguir que les nenes que juguen a bàsquet en pistes d’escoles i pavellons de molts pobles ja no hagin de tenir només referents masculins com Ricky Rubio, Lebron James o Marc Gasol. Que puguin somiar amb ser Laia Palau. Una dona, que un dia també va ser com elles una nena que va començar a jugar amb les amigues de l’escola, i que ara pot aixecar dempeus centenars, o milers, d’espectadors meravellats per una assistència impossible.
Per cert, el diumenge 21 de novembre l’Spar Girona jugarà contra l’IDK Gipuzkoa a Fontajau. A les sis de la tarda. Amb Laia Palau a la pista.
