El Parlament Europeu disposa d’oficines a les capitals dels estats membres per informar de la seva activitat i ser un punt de contacte entre diputats, mitjans de comunicació i ciutadans. Amb l’entrada d’Espanya a la Unió Europea l’any 1986, es va obrir una oficina a Madrid. I els sis països amb més població de la UE tenen una oficina més. A Espanya, és a Barcelona, i va inaugurar-se l’any 1998.

Doncs bé, la seu oficial del passeig de Gràcia, 90, no és suficient per als tres eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, membres no inscrits, és a dir, sense grup parlamentari. Tant és així, que han obert una oficina al carrer Bonaire, número 2, a tocar de la plaça de les Olles, al barri del Born de Barcelona.

S’afanyen a explicar que es tracta d’una iniciativa finançada pel Parlament Europeu per buscar el contacte directe amb els seus votants. Contacte directe? Quina poca vergonya! En tot cas, serà una oficina 5.0 amb elements que la caracteritzen: assistents personals, mobiliari intel·ligent i realitat virtual.

Primer: Com que els tres eurodiputats estan a l’estranger, seran els seus assistents a l’Eurocambra els encarregats del funcionament conjuntament amb un equip de suport.

Segon: Disposarà de mobles intel·ligents com cadires que avisen si s’està en una mala postura o si es porta massa temps assegut i taules que es regulen per si es vol treballar dempeus, millorant les condicions de treball. És a dir, el mobiliari d’oficina ajudarà a tenir cura de la salut física i mental dels empleats.

Tercer: Amb el món virtual i la realitat augmentada, més enllà de les pantalles que permeten fins ara les comunicacions a distància i les presentacions, s’albira el futur d’una oficina amb reunions al voltant d’un holograma en 3D. De moment, però, en el local només hi ha tres titelles de cartró de mida real plantades com estaquirots.

No és gens tranquil·litzador saber que el dispendi serà a càrrec del Parlament Europeu; és a dir, amb calés dels contribuents. A la vegada, ningú s’empassa l’excusa del contacte constant entre el polític i el ciutadà. El «xiringuito» dels eurodiputats de Junts per Catalunya, muntat a part de les institucions existents, «serveix per seguir lluitant per aconseguir el projecte polític d’un Estat català independent», com confessen sense embuts.

«Per això rodem el món i tornem al Born», afirma Puigdemont, obviant que aquest retorn serà virtual per un fugit de la justícia sense el coratge d’assumir les responsabilitats penals després d’haver-se saltat la Constitució i l’Estatut.

És l’escenari grotesc en què «ens entra el titellaire, / per un forat / de la benigna tarda, / l’home del sac» (poema XXI de La pell de brau, de Salvador Espriu).