Fa pocs dies –era un dimecres laborable–, vaig anar a recollir un familiar a l’aeroport de Barcelona. No m’agrada arribar tard ni gaire just, de manera que més de 30 minuts abans de l’arribada del vol jo ja era allà. Entre recollida d’equipatge i control de passaports, sempre has de comptar una hora.

Arribo amb la furgoneta. Hi ha poc moviment de persones. Entro al pàrquing. Renoi, tot ple! Pujo plantes amunt i ni una plaça lliure fins a la cinquena planta. Perdo més de 20 minuts en l’intent. Veies algun indicador dels que marquen alguna plaça lliure però un cop ets per mig no la trobes. Finalment, a les plantes 6 i 7 hi havia llocs buits, però tampoc no gaires.

Recullo el familiar i anem cap al vehicle. Paguem l’aparcament a la màquina. Llavors, ascensor amunt, ascensor avall, amb paquets, bosses i abrics. Passen uns minuts, anem per marxar, però amb tot aquell laberint acabem a la planta setena. Com que ja no podíem anar més amunt comencem el descens tranquil·lament, amb precaució, perquè si mires a la teva esquerra, avall, veus les set plantes més dos soterranis: total, nou plantes. Fa feredat i imposa molt. Mai no havia aparcat tan amunt. A més, les proteccions a la banda del conductor són molt senzilles. Reconec que em va agafar com un vertigen per l’alçada. Ja érem per la planta cinquena o quarta i se’ns posa al darrere un cotxe, amb un conductor nerviós que tenia pressa i volia córrer. Ens parem i li dic: «Perdona, però per més presa que manis, jo faré la rampa al meu ritme d’uns 20 km per hora, i no aconseguiràs transmetre’m el teu nerviosisme». Afortunadament ho va entendre i vàrem seguir descendent a un ritme normal, vigilant. Arribem a la barrera de la sortida, i ens marca: «Vostè deu 1,65 euros suplementaris perquè ha tardat més del compte a sortir». Truco al timbre i li dic a l’operari de la pantalla, educadament. «Escolti, vol dir que vostès no es passen? Ara em farà tornar a prop dels ascensors per pagar aquest suplement? Vinc de la planta setena». Total, que em va aixecar la barrera, sense més. No m’hi havia trobat mai, però em venen pensaments poc satisfactoris. En el seu dia l’aeroport va ser dissenyat i construït per un despatx d’arquitectes d’Upa, com molts de vostès saben, però entre AENA i el despatx d’arquitectes, amb les enormes extensions de terreny que tenen a fora, amb milers de cotxes aparcats en superfície, potser haurien fet una obra més pràctica amb un aparcament de cinc plantes: dues soterrànies i tres d’alçada. Possiblement a molta gent li agradaria aparcar el vehicle a sota l’ala del avió, però això no pot ser. Gran aeroport, excel·lent disseny, premis i més premis, però això no inclou la seguretat i la comoditat dels qui aparquen, a part de l’excessiva voracitat recaptatòria per excés de temps des que es paga fins que se surt. És un temps que haurien d’allargar i reconduir.