Si la bonica vila de Llinars del Vallès va acomiadar l’any 2020 albergant una macrofesta il·legal en una nau dels afores, una rave que es va allargar cinc dies tot focalitzant bona part de notícies i mems, i que va comptar amb una assistència d’entre «500 i 700 persones i droga a punta pala», segons un dels seus participants, el comiat d’aquest 2021 tampoc ha decebut. Enguany, però, la seu de la disbauxa s’ha desplaçat a Lliçà d’Amunt, a uns 12 quilòmetres de Llinars, on s’hi ha muntat una orgia amb una setantena de persones implicades. Malgrat que l’índex de participació d’aquest nou aquelarre ha baixat respecte a l’any passat, és innegable que al Vallès hi conflueixen darrerament unes forces que, siguin tel·lúriques o eròticofestives, han convertit aquests dos municipis, no només en l’epicentre d’una més que necessària renovació de les tradicions nadalenques, sinó també en les Sodoma i Gomorra catalanes. Per a un figuerenc de bé com jo, escolaritzat durant tot l’EGB al Sagrat Cor de Maria, centre d’exquisida formació religiosa, i sent natural i arrelat, per tant, a una de les províncies del país on es fornica, si fa no fa, el mateix que al País Basc, aquestes notícies lamentables fereixen per l’estupefacció, la preocupació i la indignació que generen. I enveja, que també és molt dolenta.

Que això passi en plena pandèmia, clar, ho fa tot més surrealista. Només de pensar amb quina cara es devien presentar els agents de l’ordre per veure què passava allà dins, i com, un cop descobert el pastís de carn, devien començar a exigir la documentació a tots els presents per, tot seguit, acusar-los de no respectar les distàncies de seguretat, les normes d’higiene o de superar el nombre màxim de persones amuntegades, se’m fa un nus a l’estómac. O jo què sé.

- Però senyor agent, és que menys de deu persones no és orgia ni és res… I mantenir les distàncies és complicat, sap?

- I les mascaretes?

- Es refereix a les de dalt o a les de baix?

- Però tapi’s d’una vegada, si us plau!

I això que segons el relat d’alguns testimonis, la festa anava vent en popa, i mai més ben dit, almenys fins que uns il·luminats s’hi van afegir tard i malament, perquè es van confondre de casa. El pobre veí que els va atendre, no va trigar a lligar caps i, possiblement després de concloure que aquella festa vulnerava la salut pública i, sobretot, que si ell no follava, no follava ningú, va actuar com qualsevol persona responsable hauria fet: trucant a la policia. El que us deia de l’enveja. La resta es va escriure sola, com els guions d’aquelles pel·lícules tronades de comiats de solters o festes esbojarrades de la dècada dels vuitanta a l’estil Porky’s, aquelles amb quantitats ingents de coca, meuques i ases empalmats. Tot plegat, un rollo molt americà, un esperpent que es va acabar de constatar quan es va saber que gran part dels concurrents ho eren. Sens dubte, una orgia com les «d’abantes».