Colpits per la maleïda pandèmia Covid-19, vivim immersos en una doble por. Por a perdre la salut i por a la incertesa de l’esdevenidor. La por a perdre la salut, ens ajuda a esvair-la els professionals de la sanitat i la investigació epidemiològica.
La por a la incertesa de l’esdevenidor, ens pot ajudar a saber que vivim uns temps d’entorns terriblement versàtils i que tot canvi tanca una porta, però n’obre un altre .
«No hem de defugir l’atzar, la incertesa i el caos, hem de servir-nos-en» (Nassim Nicholas Taleb, assagista, investigador i financer libanès).
Els especialistes en estratègies amplien les característiques cada cop més impredictibles del món actual i ho anomenen amb l’acrònim anglès VUCA de Volatility, Uncertainty, Complexity i Ambiguity.
Volatilitat, canvis freqüents i ràpids ; incertesa, pel caràcter impredictible dels esdeveniments; complexitat per la multitud de factors que poden veure’s interconnectats; ambigüitat, dificultat que poden presentar les diferents actuacions a l’hora de voler entendre-les.
Portar el timó de la nostra vida i navegar en un mar de tempestes imprevisibles, és una tasca difícil que precisa molt de seny, si volem ser congruents amb les nostres prioritats vitals.
Per aquesta raó Stphen R.Covey autor d’Els 7 hàbits de la gent altament eficaç, segons diuen, el llibre més llegit després de la Bíblia, en parlar de prioritats, afirma: «La clau, no està en prioritzar el que està en la seva agenda, sinó en posar a la agenda les pròpies prioritats».
Entendre les prioritats importants ens pot ajudar la Matriu de l’Administració del Temps de l’esmentat autor. Aquesta matriu assenyala quatre quadrants: Allò que és important i urgent; el que és important; el que no és important però sí urgent; i el que no és ni important ni tampoc urgent. Evidentment el que no és important hem de prestar-li poc o nul·la atenció. En canvi hem de centrar-nos en el que és important.
Tanmateix, si quedem enrocats en el que és important i urgent (crisis, problemes urgents, projectes amb data de venciment a punt de caducar, beneficis econòmics immediats, etc.), estarem fent de bombers i apagant focs permanentment.
Ubicar tot el nostre temps en activitats de curt termini ens situa a les portes de patir burnout o síndrome del treballador cremat que ha estat reconegut per l’OMS, com enfermetat laboral. I per a les empreses ancorades en la urgència permanent esdevenen en l’objecte d’una mort anunciada.
La vida harmonitzada i saludablement equilibrada és la que situa els propis valors i prioritats «importants no urgents» a la seva agenda i els hi dedica part del seu temps. (Previsió, formació, construir i mantenir relacions familiars, d’amics, reconèixer noves oportunitats, planificació, visió a llarg termini, oci, hobbys, etc.)
El directiu, sigui empresarial, polític, religiós o de qualsevol organització social, que dedica el seu temps només a activitats urgents i/o polítiques de rendiment a curt termini, pot trobar-se en una resposta com la que ha sorgit amb gran força als EUA.
Un article de l’Anna Pagès, a la revista Valors, ens fa veure la magnitud d’aquesta resposta social. Ens diu que el The New York Times ha informat que sobre els quatre milions de persones han renunciat al seu lloc de treball als EUA, després de la pandèmia. Són gent que ha vist la seva capacitat de viure seriosament minvada amb motiu del confinament: precarietat salarial, habitatge poc accessible, maltractament, pressió per obtenir màxims nivell de productivitat que els situa en el quadrant de «tot és urgent».
Un fenomen social d’aital envergadura esdevé un crit que demana un canvi de paradigma que situi als responsables empresarials, polítics i sindicals al quadrant de les activitats que tenen futur com són les «importants no urgents».
Els empleats s’estan donant compte que el treball no és el centre de la seva vida, sinó que ha de permetre’ls gaudir de la resta d’aspectes de la seva vida i poder alienar-se amb llurs valors de vida digna.
«A voltes la vida esdevé un viatge. Serà el viatge més llarg que mai podem emprendre. És el viatge que portarà a trobar-te en tu mateix» (Katherine Sharp).
