Ja hi ha sistemes d’intel·ligència artificial com el Project Debater, del gegant tecnològic IBM, que són capaços d’expressar i defensar els seus propis raonaments. En canvi, periodistes de prestigi com Calum Chace, articulista de la revista Forbes i autor de el llibre The Economic Singularity, o Cait O’Riordan, que ha treballat per a mitjans de comunicació tan rellevants com la cadena audiovisual pública del Regne Unit (BBC) o el diari Financial Times, consideren que hi ha «massa opinió en oferta». Com molts dels seus col·legues, troben a faltar un major volum d’informació de qualitat i anàlisis rigoroses a càrrec d’experts de solvència contrastada. «Les audiències humanes volen interpretacions fonamentades, no només dades estructurades per un algoritme», admet O’Riordan. Però l’opinió de robots com el Project Debater «podria tornar-se significativa» en poc temps, reflexiona. Tant ella com Chace veuen «poc probable» que la intel·ligència artificial acabi destronant els tertulians de l’star system orgànic i sistèmic. Amb tot, aquest programari podria cobrir espais als quals aquestes figures no arriben. I, de moment, les empreses estan avançant en l’adaptació automàtica de les peces per a grups i fins i tot individus concrets. Per exemple, en una informació sobre mesures de seguretat a la carretera, els casos mencionats i els testimonis escollits canviarien en funció del vehicle dels destinataris i de les seves circumstàncies personals de l’audiència.
