Recordar la història sempre és un exercici necessari, però no per fer un exercici de nostàlgia sinó per aprendre d’allò que es va fer bé i per descomptat també dels errors que es van cometre, alhora que ens serveix per continuar mirant cap al futur.

Faig aquesta consideració per explicar que el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, que «agrupa un equip de voluntariat intel·lectual que té per objectiu promoure la reflexió social i teològica per contribuir a la transformació de les estructures socials i eclesials», del que formo part des de la seva creació el 1981, ha prestat especial atenció al món del treball i a les persones treballadores, homes i dones, posant especial èmfasi en aquells col·lectius que tenen més necessitats.

I si per mostra val un botó, el primer Quadern, que vaig tenir la immensa sort de redactar a partir d’una petició del meu mestre Joan N. García-Nieto, es va publicar el maig de 1982 i el vaig dedicar als reptes del sindicalisme a la dècada dels vuitanta, plantejant, des de les meves clares conviccions, i també cal reconèixer-ho amb una seguretat exagerada fruit d’una edat que no arribava a la trentena, d’on havia d’anar l’actuació d’aquelles organitzacions que representen el món del treball per a la millor defensa dels interessos de les persones treballadores. Unes propostes, que s’acompanyaven de la importància que s’havia de donar, i que no ha decaigut quaranta anys després com ho demostren les aportacions del papa Francesc, a les reflexions fetes des de la doctrina social de l’Església.

Des de llavors, CiJ va seguir el seu camí d’especial atenció al món del treball, tant amb la realització de diversos seminaris externs com per una activitat intensa a la seva àrea social, que van culminar en la redacció d’altres quaderns, com ara el publicat conjuntament amb Joan. García-Nieto «Atur, treball, planificació de futur», el març de 1985, la presentació del qual s’exposava que es tractava de «oferir en tot cas una nova llum, uns camins inèdits encara per superar un dels fets més dramàtics del nostre temps: milions d’homes i dones, sobretot joves, es veuen expulsats del mercat de treball i obligats a refugiar-se en una «marginació sense retorn». Les reflexions de Joan N. García-Nieto, que van inspirar des de la seva creació les activitats de l’àrea social de CiJ, es van plasmar amb molta claredat, i mirant cap al futur, als seus quaderns «Pobresa i exclusió social» (novembre de 1987) i «Projecte de societat en clau d’utopia» (novembre de 1989), culminant la nostra activitat conjunta amb un quadern que segueix tenint avui plena actualitat en gran part del contingut, «Renda mínima i salari ciutadà» (setembre de 1989).

Seria completament injust no esmentar que hi ha hagut altres i molt rellevants aportacions de membres de l’àrea social que des de diverses perspectives, fonamentalment econòmiques i sociològiques i sense oblidar les teològiques, van contribuir a crear un cos de doctrina que va servir, i molt, per avançar als nostres debats i fer propostes dirigides al conjunt de la societat i molt especialment als seus representants polítics.

Vam seguir aprofundint, i efectuant propostes en altres Quaderns posteriors d’indubtable importància i en què ja prestàvem especial atenció als canvis accelerats que s’anaven produint al món del treball. Per posar només alguns exemples, el de Benjamin Bastida i Mª Teresa Virgili «El repte del treball» (novembre de 1999), la presentació del qual, només canviant les dates, continua estant plenament vigent: «En aquest quadern, es presenta un altre repte més per a el segle XXI. El del treball. El repte de la feina a les portes del 2000 és un repte enormement ampli almenys per dues raons. La primera pràctica: Tal com tenim organitzada la societat, la societat capitalista, per a la majoria de persones el treball és el camí normal i generalitzat d’accedir a uns ingressos amb què atendre les necessitats individuals i familiars. La segona raó de l’amplitud del repte és més conceptual: Què és feina? A quin tipus de feina ens estem referint?»

I molt més recent, al mateix camí de continuar reflexionant sobre el canviant món del treball, hi ha el Quadern coordinat per Teresa Crespo i resultat de tot un any anterior de l’àrea social «El treball: present i futur. Entre la creixent precarització i la ineludible necessitat de repensar-ho» (abril 2016), en què es planteja que una vegada analitzats els nous escenaris de treball i realitzat el diagnòstic, «es planteja la necessitat de reflexionar sobre aquest model de treball, sobre els instruments i polítiques socials per fer front a les causes i les conseqüències d’aquesta crisi, i analitzar les noves (i no tan noves) formes de treball».

En definitiva, CiJ ha vist passar, des de la seva creació, molts canvis a la vida econòmica i social, molts canvis al món del treball, moltes reformes de la normativa laboral, i seguirà molt atent a l’anàlisi i reflexió de com abordar les noves realitats i de com cercar alternatives i fer propostes dirigides a millorar la situació d’una part gens menyspreable de la població que corre el risc de quedar «exclosa» si no s’adopten les mesures polítiques, econòmiques i socials necessàries per evitar-ho.

Amb això, CiJ no fa res més que continuar amb la seva feina iniciada fa quaranta anys, amb el desig que siguin, i estic segur que serà així, molts anys més de militància voluntària i compromesa amb la justícia social. És el que devem als que van crear el Centre i van unir la fe i la justícia.