Roses acaba de cloure la «Ruta de les Tapes» més exitosa de les sis que ha organitzat a data d’avui. No ho dic pel nombre d’establiments que van participar i que foren un munt (77), ni pel nombre de clients que han provat alguna de les delikatessen que s’oferien, ni pel nombre total de tapes venudes, que encara no s’ha fet públic i del que mai sabrem si ens diran la veritat –«Hisenda is watching you!». El que sí em sembla inqüestionable és que a nivell de la qualitat de les degustacions, ha estat la millor de totes les edicions que s’han celebrat fins ara. I no és que les hagi provat totes, que és una fita quasi inassolible, però m’he «empassat» més d’un 30% (25), que no està malament. I totes, o quasi totes, entre excel·lents i extraordinàries. Per tant, en primer lloc cal felicitar a tots els professionals de l’hostaleria rosinca pel seu sincer esforç d’oferir un producte de primera qualitat, de respectar (finalment) que el vi sigui realment de la D.O. Empordà (jo, almenys, no he «enxampat» a cap que no ho fos) i de fer un esforç titànic per servir les tapes amb celeritat i desbordant simpatia, reduint així les cues davant dels establiments en una setmana en què el temps lamentablement no ha acompanyat a incentivar les ganes dels vilatans a llençar-se al carrer.

També cal aplaudir la gran tasca d’organització que posa a disposició de la Ruta l’Ajuntament i que demostra el seu alt grau d’implicació, defensat per un regidor de Promoció Econòmica, Félix Llorens, que hi ha donat suport des del primer moment. L’èxit, però, també deixa uns quants reptes per al futur. Un d’ells, sens dubte, és la massificació. A un preu de 3 euros per tapa, la Ruta deixa un bon pessic als restauradors, si aconsegueixen col·locar-se a la mitjana de 500 tapes per dia (x 10 dies!). Per tant, l’interès per part dels establiments creix. Una solució podria ésser una certa compartimentalització, a l’estil dels festivals de cinema, que ofereixen «seccions paral·leles» a la «selecció oficial». Hi podrien haver «Els Clàssics», «Els Mar i Muntanya» o «Els més Innovadors», per exemple. I també estaria bé tenir en compte que aquest any només 5 de les tapes ofertes eren «aptes» per a vegetarians (més sis «pastisseres»), quan més del 10% de la població ja renuncia a alimentar-se amb carn i/o peix. I segur que encara hi ha més temes que suggeriran els propis implicats.

El nostre alcalde, però, que com a historiador òbviament està cridat a fer coses més grans que participar de les festes mundanes del seu poble o de fer pública la seva agenda com seria la seva obligació, amb prou feines ha pogut participar. Pel que sembla, no ha arribat a omplir ni un sol cartró (9 tapes, 8 en la versió «online») perquè se’n va anar a Polònia –segons algunes (males) llengües a esbrinar els motius pels quals els espanyols ens diuen «polacos» i d’altres termes amb tanta mala llet a tots els catalans. On no se l’ha vist, és a cap dels camps de refugiats ucraïnesos per donar un cop de mà! Això ja ho fa aquí, sempre que es pot fer una foto per demostrar la seva sàvia governança!